algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

De la mentida sense embuts

Exiliat a París, alimentant amb alcohol el somni d'una Àustria reconstruïda sota la paternitat -autoritat i protecció- dels Habsburgs, Joseph Roth veia, no obstant, com l'Europa que havia somiat només habitava en el que se'n deien les restes de la consciència europea, un país virtual on es refugiaven tots els ideals que Hitler capolava. L'escriptor llançava -llegiu La filial del infierno en la tierra, just ara editat per El acantilado- clams de desesperació com bengales enmig d'una tempesta, i, ferit de mort i de lucidesa ja alliberada de tot compromís, paradoxalment es permetia desvariejar i pronosticava un món futur en pau, basat en un gran pacte entre l'antic imperi austrohungarès i el Vaticà. No podem ignorar que el desvari -la follia?- és l'única via per assolir alguns dels flocs de llum més intensa. Almenys havia estat el primer Estat del món a crear el Ministeri de Propaganda, i Roth atribuïa a Goebbels el descobriment dels efectes letals de la mentida sense veladures. La mentida tal qual desplaça sense contemplacions la veritat i n'ocupa íntegrament el lloc: per això mateix, és més eficaç que els estratagemes que permeten la dubta i la confusió. L'atribució de Roth a Goebbels degué seu un poc precipitada, tot i que el ministre alemany aplicà aquesta tècnica de manera tan sistemàtica que ben bé pot ostentar l'honor d'haver inaugurat una època especialment brillant de la mentida en política. Els mals exemples sempre creen escola, no així les vides exemplars. La dramàtica pantomima del traspàs de poders a l'Autoritat iraquiana no aconsegueix desfigurar el caràcter de mentida total d'aquest episodi de la història. La guerra es va iniciar amb arguments que eren mentides sense pal·liatius ni atenuants, mentides totals, nascudes a la Casa Blanca i assumides per Blair. Aznar va acceptar encantat la missió de divulgar-les en el seu redol, i, així, no va dubtar a mentir al congrés dels diputats. I va crear estil entre els seus. Per posar un exemple, quantes mentides va dir Trillo arran de l'accident del Yak 42? Hi ha moments en la història en què la mentida pura i simple s'imposa com a arma política. Aquests moments no coincideixen amb les hores millors de l'esperit de la democràcia. Goebbels n'és un bon exemple. Bush, també. I Blair. Aznar es va limitar a obeir. Això sí, amb l'entusiasme propi de qui fa les coses amb una convicció absoluta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris