cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Ricard Puigdomènech

Aquell noi de la cresta, en la dècada dels vuitanta desafiant el trànsit pels carrers de Madrid, acabat de baixar de la Plana de Vic de la mà de Sabino Méndez que junt a Jordi Vila i Simó Ramírez acabaria de donar forma a Loquillo y los Trogloditas. Molts són els tòpics i els mites sobre la banda i els salvatges de Vic d'aquells anys. Avui fa anys que Sabino Méndez, esdevingut escriptor de fresc, emprengué un solitari camí. Al voltant de Loquillo i el seu grup, en frenètica activitat musical encara, van apareixent els naturals satèl·lits d'un mateix variat univers.

A part de compositor, en l'anterior etapa ja demostrava la seva energia especial penjat a la guitarra rítmica, corrent i saltant sobre l'escenari anunciant entre cançó i cançó i amb les seves veus paranoiques i crítiques, pageses; l'energia retinguda, en els futurs nous projectes que avui veuen la llum.

Un aconteixement de gravació, la llengua catalana reneix i agafa força amb aquest disc que no l'han fet ni aficionats, ni cap colla d'amics pijos. És el treball d'un professional amb moltes hores de vol que obre la seva peculiar forma de veure el món i la seva filosofia més íntima. Un procés natural per una generació fins ara a l'aguait de la mediocritat en un sector de futur incert.

Brosten nous ritmes en cançons acuradíssimes en aquest «noensfacifaltalasort». Exactament el lloc per a la lírica que R. Puigdomènech esperava configurar en posar en marxa l'engranatge que el temps de carreteres i concerts interminables al llarg dels anys li ha anat posant a punt. Catorze temes seguint un mateix fil, una mateixa atmosfera que a cada paisatge compta amb els seus col·laboradors de luxe: Gerard Quintana, Cris Juanico, Jordi Pegenaute, Albert Serrano... entre molts d'altres que amb tota la seva gent d'una manera o de l'altra ha participat en un disc produït per ell mateix (autor de totes les lletres i músiques). Enregistrat als Estudis Etèriks de Vic i a Michael Records de Figueres. A Loquillo, que amb els seu nou disc «Arte y ensayo»" també viu nous moments de gran èxit, els «nens» li han tornat grans. Així i tot juraria que la seva veu acompanya la de Ricard en el primer tema d'un disc importantíssim, potent, personal i per a un panorama català força avorrit, una autèntica corrent d'oxigen que obrirà noves portes. Generacionalment recorda Quimi Portet, però és millor. La vida continua i amb aquest disc, al marge de l'altíssima qualitat musical, la llengua catalana millora considerablement la seva delicada salut.

Àlex Volney, escriptor i llibreter

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris