lluvia ligera
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Sort que ens quedava l'euribor

El dia que en Jaume Jaume va signar la hipoteca, feliços norantes, tenia accions de Terra -abstengui's, sisplau, de fer hàbils jocs de paraules- i una feina precària però ben pagada -paradoxes de la postmodernitat laboral-, però aquesta no és una faula sobre el teletreball ni la crua realitat obrera. Ni tan sols una faula, que l'espai als diaris no és per perdre'l amb bajanades. En Jaume m'ha dit que estava convençut que l'euribor mantindria la hipoteca a ratlla, mentre que el seu sou, segur, li aniria pujant amb l'edat, com el front, i que amb el temps, entrat el mil·lenni, es podria fer metrosexual, tot i que quan en Jaume va entrar en el despatx imponent del notari encara no sabia que es podia ser metrosexual sense que pel carrer et diguessin marieta. Perfil del metrosexual: trenta-i-tants, aspecte de teenager, sou de la cinquantena que se'l gasta com li passa pels òrgans: amb cremes reconstructores i fluïds hidratants. Això del sou idealitzat de la cinquantena -que és precisament el que als metrosexuals de veres els atorga respecte social i els lliura que els diguin marietes perquè, a més, tant se'ls en fot- és una martingala que et conten quan comences a fer feina perquè no pensis que estàs malbaratant la joventut, una versió que mantenen quan en tens trenta-i-tants perquè te sentis jove. L'única cosa que fa ara que en Jaume se senti jove és precisament el sou, que s'ha quedat estancat al nivell de les celles mentre el front li ha anat creixent. Li quedava, almanco, el consol de l'euribor. «Mentre l'euribor ens davalli encara enravenarem», em va dir en Jaume fa dos mesos, negranit a mig gintònic. El dia que en Jaume Jaume va signar la hipoteca, feliços norantes, tenia accions de Terra, un flamant golf gti que pagava a terminis, i el pis que es comprava li havia de servir per pagar l'entrada, allà pel 2005, d'una casa més gran que faria servir ja no com un viver empresarial -el seu primer pis ha estat una jardinereta de negocis en «b» al voltant de la postproducció digital i la creació de planes d'internet- sinó com un viver de petits Jaumes, que creixerien feliços, vigilats de prop per un bobtail i pel seu progenitor, xalest prejubilat de trenta-i-tants, rotllo bilgueits però amb un downshifting -l'acte de renunciar a alts càrrecs i a sous astronòmics per guanyar en qualitat de vida, molt de moda entre els yuppies quan van començar a notar els efectes perniciosos dels estressos i dels prozacs legals i il·legals- mediterrani, en les seves paraules, «que no se'l salta un torero». El dia que en Jaume Jaume va signar la hipoteca era un fadrinango descambuixat que menava un golf gti. Avui he vist en Jaume en el seu gti, calb i panxut, flastomant perquè l'euribor era l'únic que ens quedava. Demà signa una altra hipoteca: ven el pis i en compra un de més gros... només s'endeuta una miqueta més, però el seu cunyat li assegura que és una bona inversió. I hem quedat per anar-li a fer una novena a la mare de déu de l'euribor. «...Això dels cabells m'han dit que ja no té cura», assumeix, amb mig somriure...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris