algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Quina reconversió?

La realitat sempre s'acaba imposant. I en el cas de la frenada que viu el turisme a les Balears també la realitat s'ha acabat imposant. Aquesta realitat és que el moment delicat que vivim no és, ni era, conseqüència exclusiva de la demonitzada ecotaxa; aquest instrument fiscal ni tan sols és, era, una de les causes principals del retrocés. Les causes principals ja han estat insistentment repetides: crisi econòmica als mercats emissors (Alemanya), nova competència amb preus més competitius i instal·lacions més noves, pèrdua de qualitat ambiental del nostre producte... Davant aquesta situació se reclama una reconversió, se diu que a les Balears sobren places turístiques, i alguns empresaris turístics reclamen que l'administració permeti que hotels antiquats se converteixin en pisos-apartaments (residencial). Durant anys la pretensió del poder públic balear ha anat precisament en direcció contrària. La normativa turística el que pretenia, el que encara pretén, és impedir els canvis d'usos (de turístic a residencial), se cercava que els establiments hotelers obsolets ja amortitzats desapareguessin, sigui donant pas a un nou establiment modern, sigui deixant buit el solar per esponjar la zona. D'aquí l'intercanvi de places, d'aquí l'obligació que marcava el Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística de no mesclar usos (turístics i residencials), d'aquí la teoria de la reconversió d'eliminar hotels a primera línia i dur-los a la part posterior dels nuclis costeners. Què succeeix? El que succeeix és que la inversió turística ja no és atractiva i, per tant, el que té més valor no són les places o el possible nou hotel, el que té valor és l'edificació existent reconvertida en oferta immobiliària. El problema és que la resposta que cal donar a la nova conjuntura no hauria de ser una resposta fonamentada en els interessos particulars dels propietaris dels edificis. La resposta s'ha de fonamentar en allò que és millor per a la nostra economia. I la veritat és que no entenc com pot ser mai que el millor sigui mantenir uns edificis que allò que faran és passar, de ser oferta reglada, a engrossir aquest concepte del turisme residencial. Els mateixos que reclamen permetre el canvi d'ús són els qui denuncien la massificació i els efectes perniciosos del boom residencial. A més a més, si hem de millorar en qualitat urbana (espais lliures), quina millora és aquesta? L'encert seria trobar una solució viable. I tal vegada establir una prohibició absoluta i impedir-ho de qualsevol manera no sigui viable, vista l'evolució de les coses. Ara bé tampoc no és lògic permetre-ho sense cap tipus de limitacions. Per ventura una proposta equilibrada, presidida per la reducció d'aprofitaments, necessitat de reduir altures i eliminar un percentatge determinat del volum edificat o de l'ocupació, a més de fixar unes densitats reduïdes, podria ser una via de feina vàlida. La reconversió ha de significar una millora. La proposta que fan alguns hotelers en cap cas no suposa una millora més enllà de la butxaca particular. Els hotelers no es poden aïllar de la zona que envolta els seus establiments: el que hi ha fora és competència de l'administració, però també és el seu problema o el seu atractiu; per tant, restar-ne al marge és una equivocació. El que hi ha defora l'hotel acaba repercutint dedins. Si defora no hi ha millora no n'hi haurà dedins. I si convertim els hotels amortitzats en pisos allò que farem, com els crancs, és anar cap endarrere. Som dels qui pensen que alguna cosa cal fer, i que la flexibilitat sempre és un horitzó ben recomanable. Ara bé, cal que les vies permesses per la flexibilitat vénguin presidides per una lògica ja coneguda i fins i tot legislada. Els pecats passen factura i repetir decisions que només incrementen els beneficis d'uns comptes particulars no és una manera de guanyar competitivitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris