lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Només ho sembla

No és que el president del Govern balear sigui hàbil, és que vivim ensinistrats de la manera més vergonyosa i sembla que fins i tot a alguns, els quedi bé el traje de domador. D'entre els ensinistrats n'hi ha que així ho creuen, viuen el principi d'una llarga comèdia competint per rebre millor les fuetades. Insaciables, sempre volen més.

Viure entre la dreta més cutre de sempre en el poder amén i els moviments socials que «lideren» una oposició al carrer d'autoflagel·lació, és sagnant. Ho saps, plantar cara als poders per segles preparats amb la mateixa organització i temple que un grup d'esplai representa per al futur i per a la història de la lluita d'aquest País una doble provocació on els apestats ens quedam voluntàriament defora. Uns, destructors de la nostra cultura i els altres conreadors de la desil·lusió i la destrempera dels joves.

Hi ha sectors capdavanters de la nostra societat que semblen models a seguir, fins que esdevenen forces de veritable autocontrol i ineficàcia, portadores de la resposta social contrària per la qual vingueren a aquesta vall de llàgrimes de cocodrils de raça autòctona. El procés és ràpid. Sembla que el poder i l'oposició es repartesquin els rols, mentre formen una família compacta on ningú no es desmadra.

Tanmateix el mal pensar m'arriba a la conclusió de sempre: el 1936 a les Illes es començà a construir un sol llegat, el dels vencedors. Molts dels representants polítics de la nostra esquerra són fills directament o indirecta del franquisme i han nascut políticament demanant perdó sempre, encara ho fan. Sembla que visquin a gust a l'oposició eternament; a casa seva sempre ho han fet i molts són d'una generació que recorda com una proesa revolucionària haver anat a veure els Beatles, aquell grup tan bo que consentí venir a tocar en un territori on s'assassinava la gent per unes idees.

Que ningú no s'enganyi, el Govern Mates actua contra la llengua catalana, la vertebració cultural dels Països Catalans i l'equilibri del poc territori que ens queda, però aquests tres punts vertebren clarament, des de sempre, el seu programa. Al mateix temps que les «forces» de desoposició duen a terme, entre elles, una de les lluites més intestines dels darrers anys, les seves bases socials encara demanen que el carrer els salvi la cara. El senyor Llorenç Capellà ho advertia fa dos dies en aquest diari afirmant que «cap canvi d'ordre social o cultural no s'aconsegueix amb un globus a la mà». Cal replantejar aviat moltes de coses.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris