cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

La política de subvencions

Cambrer, xampany! Els parts exigeixen un brindis. Hem hagut d'esperar un any per a saber quina és la filosofia que inspira la política cultural del govern. Però ja la sabem. Heus-la aquí: la Conselleria de Cultura únicament subvencionarà aquelles entitats o persones que no la critiquin. La declaració ha partit del Director General de Política Lingüística, cosa que ens dóna peu a pensar que ja ha acabat de corregir la pila d'exàmens que l'han tengut aferrat al pupitre un grapat de mesos. És, per tant, aquest, un altre motiu per aixecar la copa. Feina feta té bon aire. I ara, una vegada esquinçada la punta del llapis, és evident que el senyor Melià vol recuperar el protagonisme social que li pertoca. De manera que, tocant a política cultural, ha volgut ésser més explícit que el senyor Fiol, el seu cap de departament. Fins ara, el senyor Fiol, en sortir el tema a conversa, havia fet volar estels. Vull dir que despatxava la planificació cultural de la conselleria dient allò de «la novia de Reverte/ tiene un pañuelo/ con cuatro picadores/ Reverte enmedio», que diu molt, però no compromet a res. El senyor Melià, en canvi, ha optat per posar les coses clares. Ha dit, concretament, per a justificar el tancament de l'aixeta dels diners als que no són dels seus, que «és una contradicció que... vénguin a sol·licitar ajuts a l'Executiu i el critiquin». L'argumentació és coherent amb la manipulació que en fan, del poder, alguns gestors polítics (no sols del Pepé). I fins i tot podria ésser comprensible, per a la ciutadania en general, si a l'hora de subvencionar en Tal o en Tal, el senyor Melià posàs els menuts de la seva butxaca. Ningú no tira pedres contra les seves teulades, i entra dins la més estricta lògica que el senyor Melià no ho faci. Per exemple, pos messions que per Nadal no m'enviarà torró. Seria il·lògic que me n'enviàs. Altra cosa ben diferent, però, és la destinació que doni als cabals públics. Els diners que té pressupostats la Conselleria de Cultura per a promoure activitats culturals, els hem aportat, un damunt l'altre, tots els contribuents, de manera que les subvencions que es concedeixin han de tenir a veure amb la qualitat del projecte subvencionat i amb el seu encaix en una política cultural global i d'alta volada. Si la persona o l'entitat que rep la subvenció destaca o no per la seva actitud crítica envers el Partit Popular, això són figues d'un altre paner. No ens preocupa, als ciutadans. Allò que ens preocupa és la gestió transparent dels nostres recursos, cosa que, ara mateix, no es troba en disposició de garantir-nos el senyor Melià. Ell és partidari de reconvertir les subvencions del seu departament en una mena de premi a la fidelitat ideològica. I això significa tapar boques, anihilar consciències, anul·lar l'esperit crític i altres coses que tenen a veure amb la mort cívica. Si el senyor Melià decideix fer parts i quarts amb els diners d'altri, i repartir-los entre els amics i els acrítics, estarà incorrent en actituds de dubtosa moralitat. Jo voldria pensar que aquestes declaracions seves són atribuïbles a un accés d'incontinència verbal (ja ho he dit: s'ha passat uns mesos sense aixecar el cap del paper perquè la JAC el va deixar a l'estaqueta). Però no puc. Més aviat pens que dient, com diu, els bons a la meva dreta i els altres a l'infern, el senyor Melià ens acaba d'exposar l'eix bàsic de la política cultural del govern. Estam, per tant, ben cuits. Cambrer, més xampany! I a continuació, Ratil (i me'l prenc o no me'l prenc). Certament, s'arriba a fer feixuc, viure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris