nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Madrid cultural

La inauguració de la LXIII edició de la Fira del Llibre de Madrid comptà amb un conferenciant de luxe, Jorge Semprún, que dissertà dins la línia de l'eslògan d'aquest any, present a l'entrada del pavelló sota una carpa: Europa se construye con libros. Semprún, el mític Federico Sánchez, és un escriptor de 81 anys que concentra dins la seva vida una llarga trajectòria de lluita i d'heroisme per forjar, precisament, aquesta Europa de les llibertats i de la cultura, de la solidaritat i la prosperitat, que avui és a la base de tantes esperances. Els anys no li han minvat la capacitat d'anàlisi que ha demostrat al llarg dels darrers 60 anys, com a escriptor, com a home d'acció, com a dissident el 1964, juntament amb Fernando Claudín, d'un PCE que els expulsà per passar a assumir, immediatament, les tesis dels dos heterodoxos, sorgides del sentit comú. El món, però, ha donat moltíssimes voltes. Queda, tanmateix, la figura de Jorge Semprún com una icona i un referent de llargues lluites que han estat sordes i constants. La seva darrera publicació, Veinte años y un día, ha estat guardonada per onze editorials amb el premi al millor llibre publicat el 2003, el premi José Manuel Lara Hernández. En set mesos ha tret cinc edicions. Aquesta és la primera novel·la que ha escrit directament en la seva llengua. I encara que la solapa del llibre esmenta el mot espanyol, la meva dedicatòria, escrita una mica en clau, diu «esta primera novela en castellano». Fou emocionant sentir-li dir que dia 6 de juny, en la commemoració del 60 aniversari del desembarcament de Normandia, és una gran esperança veure consolidada la reconciliació francoalemanya. Perquè avui Normandia és contemplat pels alemanys com un alliberament. I aixecà una visió optimista envers l'Europa dels 25, mentre reivindicava el pensament del filòsof txec Ian Patochka (1907-1977), completament desconegut entre nosaltres, deixeble de Husserl, que ja en unes conferències de 1935 demanava la creació d'una supranacionalitat europea. Ara, la reunificació, en llibertat i en democràcia, sembla donar-li la raó. En un moment determinat fou bell escoltar com un home que ve de la Resistència, Buchenwald, la clandestinitat antifranquista i una obra narrativa, memorial i de guionista cinematogràfic extraordinària, afirmava amb claredat meridiana: «Europa avui no pot pertànyer a l'extrema esquerra, sinó que trobarà el seu camí en el centre esquerra». Na Fiona Campbelcomparteix el mateix punt de vista. Li dic que un gran valor de Semprún sempre ha estat el sentit comú.

-Aquest és segurament l'únic camí per poder arribar a la construcció de la personalitat individual democràtica dels nostres pobles, unificats sota una Constitució i una bandera comunes.

-Dins la gran quantitat de premis que Jorge Semprún ha aconseguit hom pot esmentar el X Premi Blanquerna de la Generalitat de Catalunya, «per la seva incansable recerca de la reconciliació dins Europa».

-Continua dins aquesta mateixa línia, amb visió crítica, atenta. Al mateix temps, qüestiona moltes coses. Per exemple, veu mal d'establir quin és el procés de creació de valor de la producció artística. No el valor simbòlic, sinó el material.

-Clar. És un tema difícil mirat des de qualsevol escola econòmica.

-Acabada la conferència, mentre alguns assistents bevien cava o llimonada, Semprún em confessà que l'obra de Llorenç Villalonga ha estat sempre una de les que més l'entusiasma. «És potser l'escriptor més refinat que he llegit mai», digué.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris