nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Com els goril·les

De totes les formes de publicitat televisiva, tal vegada una de les més insuportables sigui l'anomenada autopromoció, és a a dir, la destinada a donar a conèixer als espectadors les bondats dels programes més o manco estel·lars de la programació futura de la cadena. Naturalment, per dolents que puguin ser aquests programes -pel·lícules, produccions pròpies, reality shows o el que sigui- aquesta autopromoció sempre proclama que es tracta d'allò milloret dins el seu gènere. Però heus aquí que una cadena de cable nord-americana acaba de trencar aquesta regla d'or amb la promoció d'una pel·lícula -de Jennifer López i Ben Affleck- de la qual diuen que és tan dolenta que s'ha de veure per riure. El responsable d'aquesta brillant idea diu que és tan notòria la baixa qualitat de la pel·lícula que dir que és bona, a part que no s'ho creuria ningú, perjudicaria la seva credibilitat. La qual cosa no deixa de produir un cert grau de perplexitat, ja que suposa que ells creuen que en deuen tenir un poc, de credibilitat. Tanmateix, no deixa de ser preocupant que una idea com aquesta s'estengui a les televisions de per aquí, ja que si ara donen per bo el que amollen, amb una excusa com aquesta, resulta difícilment imaginable quins programes podran arribar a amollar. I és que qualsevol cosa sembla bona en el camí per arribar aDivertim-nos fins a morir, que és el títol-proclama d'un dels llibres més notables de Neil Postman, mestre d'escola convertit en un expert en comunicació i que va fer de determinades aplicacions de la tecnologia objecte de les seves crítiques, de vegades dures, però sempre molt lúcides. Tot i que va repetir a tort i a dret el manament bàsic dels dunkers -una secta religiosa- que postulava que no s'havien d'escriure els principis per tal d'evitar quedar-hi atrapats per sempre més, l'obra escrita de Postman és abundant i interessant. El subtítol de Divertim-nos... és El discurs públic a l'època del «show-business» i il·lustra de forma clara quina és la tesi central del llibre: la nostra és una època caracteritzada per la trivialització de tota mena de discurs, ja que tots han d'estar convenientment edulcorats amb alguna de les manifestacions multimèdia d'avui i han de contenir -i fins i tot començar per- una broma. Tant si es tracta del món dels negocis, del de la política o de l'acadèmic, els oradors semblen estar obligats a adornar el missatge i adaptar-lo, en la mesura del possible, als gustos dominants d'avui, mediatitzats per les «delícies» televisives. Quan va escriure aquest llibre, l'any 1985 al bell mig de l'etapa en la qual Reagan actuava -i mai més ben dit- com a President dels Estats Units, difícilment podia Postman fer-se una idea de l'encert de les seves tesis, com confirma el fet que ara fa uns dies s'hagi fet públic que un candidat a senador per Florida ha llogat un humorista professional, antic guionista de programes de televisió d'èxit i company d'escola, per tal que li faci de cap de premsa de la seva campanya electoral. Amb aquest nou fitxatge el candidat, de nom Peter Deutsch i sembla que demòcrata, espera superar aquesta maledicció i guanyar més vots que ningú, a través de guanyar audiència per a la seva campanya. Tanmateix, no sé si en una primera mostra del que pot donar de si la lloga, el candidat ja ha declarat que «si més no, els de la meva seran els millors acudits de totes les campanyes».

Tanmateix, sembla que aquests dies hi ha més notícies destinades a refermar les tesis de Postman, ja que també hem sabut que els encarregats del zoo de Dallas fan servir la televisió per alleugerir els goril·les de l'estrès que pateixen. Mentre intentava esbrinar què preferien els goril·les, si les pel·lícules dolentes o els discursos polítics amb bons acudits, m'he quedat força decebut en saber que no, que el que prefereixen per damunt de tot són els documentals de natura del National Geographic Channel, seguits de prop per pel·lícules de dibuixos de la Disney. Decebut i, esper que m'entenguin si, a més, els confés que després de saber tot això, encara entengui menys que pugui quedar algun creacionista en el món.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris