nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

S'ha acabat la força?

Tres mesos després de les eleccions generals, els moviments socials amb intenció política dirigits contra el Govern balear pel català i les infraestructures o s'han esvaït o, el que queda, ha fet figa. És com si amb la caiguda en desgràcia del PP nacional ja se'ls hagués arreglat tot. Però la realitat és que aquí segueix governant el PP. Cadascú ha de fer el que vol, faltaria més, i si la majoria dels que protestaven contra l'executiu de Jaume Matas ara no els ve de gust fer-ho, sigui pel que sigui, doncs bé està. Tanmateix, quant a anàlisi dels presumptes moviments socials que generaven les protestes, no deixa de ser una situació curiosa. Primer, perquè, en efecte, ha caigut el PP, però a Madrid, no a Balears. Segon, perquè el govern illenc pretén dur endavant tot el mateix que abans de les eleccions. Tercer, perquè ara, molt més que abans i paradoxalment, l'oposició política manifesta unes perennes vacances que han permès als conservadors sortir-se'n de la depressió electoral amb vigor renovat. Quart, perquè ja hi accions governamentals en marxa. És a dir que les circumstàncies que suposadament explicaven les mobilitzacions segueixen existint i, a més, s'estan començant a concretar el que aleshores eren simples anuncis.

Pel que fa al tema del català, no és massa estrany el que ha passat perquè els darrers anys ja se veia la costa per avall per la qual estava caient la tradicional festa de maig de l'Obra Cultural Balear (OCB). El fracàs de l'any passat, amb una migrada assistència i reduïda gairebé a la presència professoral, res de bo augurava per enguany. Així ha estat. Per primera vegada hi ha hagut pràctica unanimitat de fons alienes als organitzadors en situar la concurrència com la menor de les deu convocatòries. No és tan important el nombre de gent que hi assistí com les circumstàncies en què s'ajuntaren tan pocs protestants. Perquè era enguany la primera vegada en què el catalanisme requeria demostrar de bon de veres la seva força, degut a l'actitud manifestada en relació a la política lingüística per part del Govern balear, que no té paral·lel ni s'assembla a cap època anterior, i ha estat justament quan ha fet figa. Ja s'ha raonat aquí en d'altres ocasions sobre el perill que comporta una protesta sense clara direcció. Ara se veu el resultat. No se pot estar aguantant la tensió difusa tant de temps sense esperar no fracassar en el moment més inconvenient. Lluny d'anar, el moviment, en «in crescendo» i en convergència d'esforços per demostrar el màxim de suport popular dissabte, ha anat en direcció contrària. El resultat és que el govern considera que té barra lliure. Ho va dir el conseller Fiol, a qui li faltà temps a sortir a constatar el «fracàs» de la reunió de l'OCB i per dir que «no hi haurà rectificacions» sobre allò que els congregats demanaven: «Rectificau, ara!», i com a conseqüència col·lateral: el suport d'UM a allò del nivell C.

Més estrany és el silenci del moviment contra les infraestructures del Govern. L'executiu ja ha començat alguna important obra. La nova carretera, autovia o autopista entre Palma i Llucmajor està en marxa i la magnitud que té és bestial. El moviment opositor se va iniciar el setembre i amb accions cada vegada més contundents arribà al gran èxit de mobilització del 14 de febrer a Palma. És vera que, com abans s'ha dit i com bé ha demostrat el catalanisme, és mala cosa no saber modular la pròpia força per extreure la màxima eficàcia i per tant no se tracta de repetir cada setmana manifestacions. El que passa és que aquest moviment, a partir de la mobilització, s'ha esvaït quan s'haurien de veure les accions puntuals per mantenir el record i l'agitació. Així ho feia, per exemple, el GOB i en general l'ecologisme militant amb les campanyes com Sa Dragonera, autopista d'Inca o Es Trenc: les manifestacions no eren un fi sinó un instrument per donar entitat i continuïtat al moviment, que és la única possibilitat de tenir èxit final. Ara, en canvi, silenci, res. És com si tot hagués servit políticament al PSOE i quan els socialistes s'han instal·lat en el poder espanyol allò que tant preocupava d'aquí ara ja no interessàs gens. Segur que no és així, però ho pareix. O que s'ha perdut la força, qui sap. En qualsevol cas, qui no ha perdut ni força ni voluntat és el Govern del PP, que està més tranquil que mai.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris