muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
15°

Passarel·la Rodríguez

Fa temps que no vos duc noves dels «Dimarts al so» en eParlament. La veritat, sonen velles les que s'entaferren com a noves per devers l'hemicicle. Sentir el debat (de qualque manera ho he de definir) sobre la proposta nacionalista de Reforma de l'Estatut és un exercici semblant al que serà veure Telematas: saps com acabarà cada frase just l'han començada, no hi ha res de nou i tot s'assembla massa a altres debats, fins i tot els qui parlen, en l'improbable cas que no siguin els mateixos. No han retirat la descomunal màquina del temps que hi instal·laren els caducs deCírculo Mallorquín. I així com els botifarres confiaven la perpetuïtat de la seva espècie a l'estalvi d'energies que atorga la immobilitat, els parlamentaris recuperen les frases talment fossin verges, però les despullen sense l'esperança de trobar-hi sorpreses. Potser avui migdia, quan el conseller d'Interior comparegui al davant de la Comissió d'Assumptes Institucionals del Parlament per oferir la seva versió sobre el concurs de trasllat de funcionaris, hi haurà noves en els noms, però les formes seran les de sempre, la dels vestits a mida. Tant és així, que en lloc de compareixença n'hi ha que en diuen Passarel·la Rodríguez. Hi ha vestits ajustadets i sense transparències, n'hi ha de més informals i de multiusos... tot un mostrari (o monstruari, segons es miri) de com ningú que sigui fidel en el present ha de témer pel futur. Segons vaig veure ahir, al diputat Diéguez no li agradà el to d'acusació personal que utilitzà el conseller Rodríguez per argumentar la seva defensa i apareixerà carregat de munició, que per a això ha demanat factures i rebuts de menjars i beures, d'aquests que qualsevol mortal entén sense esforç. Potser l'animació d'aquestes despeses ajudi a arribar al final de curs, que n'hi ha que compten les sessions que falten talment fos una condemna. Si els nervis indiquen res, que no ho crec perquè al final mai no passa res, aquestes factures menudes han aconseguit emprenyar-ne més d'un. Ja ho veurem.

Per ara, i per fer bona la proposta del seu cap, el senyor Rajoy, el govern del senyor Matas contestà 12 preguntes: 1 d'EU-EV, 1 del PSM-EN, 4 del PSOE i 6 del grup parlamentari que dóna suport al govern, el PP. Com bé sap el cap de l'oposició a ZP, les preguntes que fa el propi grup sempre són d'autobombo i propaganda. Però això és allà, que aquí aquestes coses no passen i si es fan és perquè el saber no ocupa lloc. Això sí, mentre el conseller de Turisme havia de suportar l'exconseller Alomar, que definia el tot inclòs com a made in Flaquer, a pocs metres d'allà, l'olivera de Cort donava conhort i recer als turistes que feien la dinada de bocata, gaudien de l'arquitectura de can Corbella i de la música de dos cantants lírics que, per unes monedes i ajudats d'un casset, feien el més semblant a un programa de promoció del turisme cultural de qualitat que s'ha vist en aquesta legislatura.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris