nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Aires

Ahir el nostre diari parlava de la quantitat d'expedients per infraccions urbanístiques que s'acumulen en l'Ajuntament de Palma. De manera bastant directa s'insinuava condescendència i deixadesa de l'anterior consistori, obligat per llei a vigilar l'aplicació de les normatives. En el fons, una llei no són més que unes normes que ens fan iguals, i a l'equip del senyor Fageda se li ha de reconèixer que ens va fer iguals en la seva no-aplicació. Poc interès demostraren en la disciplina urbanística i, llevat del centre de la ciutat entès com a atracció turística, la resta del municipi és un campi qui pugui. He mostrat els meus dubtes sobre la justícia d'aplicar unes normes a unes obres que es feren emparades en uns governants que, pel que sigui (en un ventall ampli d'interessos), les permeteren per acció o per omissió. M'estimaria més saber que la complicitat s'ha acabat amb el nou equip, encara que sigui del mateix partit.

Una prova de la nova època seria una actuació contundent contra les instal·lacions d'aire condicionat. Perquè, a més de passar-se la legislació per l'entrecuix, tornar més lletja la ciutat i incrementar la demanda d'electricitat fins a límits mals de mantenir, són d'aquelles transgressions de la llei que afecten la qualitat de vida del veïnat molt més que fer un bany il·legal o canviar la teulada sense permís. Sé del cert que suposaria un enfrontament amb els proveïdors que han aparegut com a bolets i amb els ciutadans que han incorporat el dret de no tenir estiu al seu catàleg de privilegis. Però seria tot un exercici de pedagogia perquè, precisament, és una mostra de com el compliment de la llei afecta positivament la convivència. Els aparells en els carrers i a les balconades són una agressió estètica a una ciutat que és de tots i una agressió ètica al veí que ha de suportar el renou i l'escalfor que provoca l'aparell il·legal. També convendria exposar les projeccions del que suposaria que tothom decidís que té el dret de viure en un clima continental a l'interior i en un de mediterrani a l'exterior. S'ha de dir clar: mentre uns han decidit tenir la mateixa temperatura de cap a cap d'any, el consum d'electricitat que suposa obliga a incrementar les instal·lacions i la contaminació, els efectes de la qual suportam entre tots. Aleshores, parlar de drets individuals no té gaire sentit si convenim que aquests limiten amb els dels altres. No sé per què, però visc en el convenciment que, per la impossibilitat de mantenir l'oferta il·limitada d'electricitat, per l'efecte hivernacle que produeix, per les molèsties al veïnat que suposa o, simplement, perquè es farà més evident que suposa una agressió contra la salut i un perill de contagi, aquesta serà una moda fugaç i que el retorn a la idea de les cases tecnològicament ben aïllades, les ventilacions naturals i, fins i tot, els avantatges depuratius de la sudoració, s'imposaran per sobre d'aquesta dèria consumista que només es suporta des de l'egoisme més pur i la complicitat de les institucions.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris