algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Darwinisme lingüístic

Després d'escoltar algunes vegades diferents polítics que el que volien fer alguns governants amb la llengua catalana, era aplicar-li el darwinisme lingüístic, em vaig interessar pel tema; encara que ja m'imaginava el que volien dir, pensava que aquesta expressió no podria ser res de bo per a la llengua pròpia d'aquesta terra. Em vaig oblidar de l'expressió fins que un dia, va aparèixer davant els meus ulls el fragment següent elaborat per l'Equipo Maíz d'El Salvador, parlant sobre el darwinisme social:

«Des d'un punt de vista darwinista l'augment del nombre de pobres es podria interpretar que constitueix el cost de l'evolució. Per al bé de l'espècie, és necessari que els més ben dotats prosperin i que els més mal dotats desapareguin. Per al darwinisme social, els nous pobres són el cost dolorosament necessari perquè els elegits, els que estiren cap envant la raça humana, estiguin cada dia en millors condicions per a competir i crear riquesa. Els governants no ho formulen així, tan descarnadament, però en la pràctica és com si ho fessin. L'aparent resignació de la societat sobre les enormes bosses de pobresa, enmig d'economies en ple apogeu, pareix indicar que les consideren un mal necessari i inevitable».

En aquell moment vaig pensar que el que es deia era terrible i que semblava totalment cert, i també em vaig detenir en la formulació de la teoria de Darwin en el camp de la natura, i vaig pensar que també s'havia de poder formular en l'àmbit de la llengua, i aquest és el paràgraf així com em va quedar, imitant l'anterior: «Des d'un punt de vista darwinista la disminució del nombre de llengües es podria interpretar que constitueix el cost de l'evolució. Per al bé de l'espècie humana i la seva evolució tecnològica, és necessari que les llengües més ben dotades augmentin el nombre de parlants i que les més poc parlades desapareguin. Per al darwinisme, la desaparició de moltes llengües són el cost dolorosament necessari perquè les elegides, les majoritàries, les que estiren cap envant el desenvolupament lingüístic de la raça humana, estiguin cada dia en millors condicions per esser apreses i ser útils per comunicar-se. Els nostres governants no ho formulen així, tan descarnadament, sinó que parlen d'un bilingüisme amable i no impositiu, que sempre acaba fent desaparèixer la llengua minoritzada, però ells ho dissimulen anunciant que serà la seva salvació. L'aparent resignació de la societat sobre el lent abandonament de l'ús de la llengua pròpia i minoritària, enmig de llengües majoritàries i de major prestigi, pareix indicar que consideren la seva desaparició un mal necessari i inevitable».

Ara ja només em faltava trobar exemples extrets de la realitat i comparar-los amb allò que Darwin preveia que passava a la naturalesa:

El fet que nombrosos animals visquin en els diferents ecosistemes que existeixen en el món en els espais que queden lliures de la influència i la destrucció de l'home i que els més dèbils serveixin per alimentar els més poderosos, i que d'aquesta manera, només sobrevisquin els més forts, és el mateix que si deixam els milers de llengües que en el món existeixen o que han existit, i que sobrevisquin com puguin d'una manera natural. D'aquesta manera només les llengües que els parlants voluntàriament abandonin, desapareixeran.

El fet que l'home intervengui en els ecosistemes i amb armes mati els animals, encara que siguin els més forts, fa que es descompensi aquell equilibri regulador de la natura i que es posin contínuament espècies en perill, fent-ne desaparèixer massa. És el mateix que fan molts governs que ajuden i promocionen unes llengües per fer-les més fortes, i que intenten debilitar-ne unes altres que no els interessen per preparar la seva desaparició. I va ser en aquells moments que vaig pensar en el tancament de Som Ràdio; en uns governants que volen que el valencià no sigui català amb la intenció d'esmicolar-lo; en altres, que si no poden canviar el nom, volen fomentar l'esbocinament modalitari; en els que volen posar tots els obstacles possibles perquè no es normalitzi massa la llengua a l'escola; en els que retallen i suprimeixen les ajudes als grups que només volen la normalització de la llengua catalana, com és el cas de la denegació de la subvenció als Joves per la Llengua per a l'Acampallengua i no recorden que els doblers que administren també són d'aquests joves; en els que es carreguen l'Institut Ramon Llull i similars, amb la intenció d'esbocinar el territori i que no es desenvolupi massa la llengua a exterminar; en els que es volen carregar un sacerdot perquè va dir missa en la llengua pròpia d'aquí a uns estrangers i en els que diuen que han fet un gran avanç en qüestió de llengua, perquè des d'Europa els oferiran gratuïtament la traducció de la Constitució, com si no en tenguéssim, de traductors.

Vaig tornar pensar que Darwin parlava de la supervivència seguint les normes i les regles de la natura, que no es referia a tancar dins una gàbia un lleó i una gasela; per tant, vaig acabar pensant que quan algú intervenia per fer desaparèixer una llengua, encara que manyosament i dissimulada, no imitava cap casta de darwinisme, sinó que, senzillament, feia un lingüicidi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris