muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
13°

La manifestació dels set mil o els nou-cents

Va succeir a les noces de Cafarnaüm. Després que el Senyor procedís a la multiplicació de les racions del pa i del peix, hi havia una menjarada. Els convidats, meravellats davant tanta abundància, decidiren que algú amb credibilitat n'havia de deixar testimoni. Aleshores, un d'ells va proposar que la Policia Municipal certificàs els pans i els peixos sobrants, perquè les futures generacions poguessin valorar en xifres la magnitud del miracle. El Senyor, però, no va voler que fossin els municipals els encarregats de fer-ne el recompte pertinent. «Per què, Senyor?», li va demanar Sant Pere. «Perquè tenen penques de certificar que sols hi havia un bocata de sardina i que se l'ha menjat el moix». Ignor fins a quin punt és real aquest passatge bíblic, però per les estimacions que darrerament els hem vist fer, als municipals, és del tot creïble. La Policia Municipal pateix d'una miopia alarmant, que necessita una solució ràpida. A més a més, ara és un bon moment, perquè en acostar-se l'estiu les òptiques milloren l'oferta habitual. N'hi ha, d'òptiques, que ofereixen dues ulleres al preu d'una. D'altres, obsequien els seus clients amb una crema de protecció solar. Joan Feliu ha de triar l'opció més avantatjosa, per això comanda. Però no ha de deixar passar més temps sense encarregar-ne un estoc, d'ulleres, perquè no pot permetre que la seva gent mostri el llautó de manera tan pregona. Dissabte passat, la concentració de l'OCB va registrar la xifra més baixa de participació en molts d'anys. Segons els organitzadors hi assistiren set mil persones, una exageració. Tanmateix, tampoc no eren les nou-centes que diu la Policia Municipal. Nou-centes persones les reuneix l'àngel de l'Almudaina, que sempre està tot sol. Eren, per tant, moltes més, no hi ha dubte. Aquesta boutade, però, no ha servir per maquillar l'escàs seguiment que ha tengut la convocatòria d'enguany. Si hem d'ésser francs, l'esperàvem. Les darreres convocatòries havien provocat desercions. Hi ha gent que encara no ha perdonat la presència de Josep Oliver o de Miquel Vicens a la tribuna dels oradors, perquè ni la CAEB ni el Foment de Turisme han demostrat el més mínim interès per la normalització lingüística. A més a més, a ningú no li agrada sortir de casa convençut que va a fer país, i trobar-se amb un d'aquests patrons que li clava una diatriba en contra de l'ecotaxa. Tampoc no li agrada, a ningú, que l'enviïn a manifestar-se al peu de la murada per no crear maldecaps de circulació a Cort. D'altra banda, és evident que la coincidència d'objectius entre l'OCB i els manifestants, comprovable a les primeres convocatòries, no és tanta com hauria d'ésser. Sobretot, difereixen en l'anàlisi de la situació política. En conseqüència, hi ha discrepàncies pregones respecte al to reivindicatiu que ha de presidir la diada. Tot plegat ha fet que dissabte passat l'OCB reunís, a la Plaça Major, menys de set mil persones i més de nou-centes. En qualsevol cas, la xifra resultant s'ha de considerar, si no un fracàs, sí una passa enrere. Naturalment, no se'n pot culpar Sebastià Frau, que acaba d'assumir la presidència. L'han de deixar treballar. Disposa de dotze mesos per a revisar una Diada, vàlida en el seu plantejament, però amb una posada en escena del tot obsoleta. Des de fa un any, el Govern Matas ha actuat contra la llengua, la cultura i el territori amb acarnissament. De manera que els ciutadans que estimen les coses que el govern agredeix, han arribat a la conclusió que, ara per ara, hi ha molt poques possibilitats de diàleg entre la veu cívica, que ells representen, i els conservadors. Comencen a entendre que tot és política i que cal treballar per un canvi a Sagrera. I cap canvi d'ordre social o cultural no s'aconsegueix amb un globus a la mà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris