nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín:
13°

Un Institut i dos governs

Presentar l'afer de l'Institut Ramon Llull com la causa d'un desencontre entre el Govern balear del PP i el de la Generalitat de Catalunya, del tripartit, seria reduir una qüestió d'ampli abast a una anècdota més o menys escabrosa. Qui no vulgui recordar els visceralismes de la més aspra tradició de l'anti-catalanisme de la dreta mallorquina expressats per Jaume Matas en la famosa conferència del club Siglo XXI, renuncia a una de les claus essencials per entendre les causes del naufragi. Més enllà de la bona, regular o mala voluntat d'uns i altres, el sofregit ja estava fet abans de posar el brou i l'arròs a la paella. Una altra cosa és que uns personatges disgregadors puguin ser neutralitzats per la força d'acords anteriors o per la temor a ser posats massa en evidència. El resultat de les ganes d'uns i de la manca de delicadesa política d'uns altres, és un estat de coses que, si no fos dramàtic, seria pintoresc. Dues comunitats que comparteixen trams històrics essencials, a més de llengua i cultura, no són capaces de mantenir a flot i en bon estat de salut un organisme que ha de beneficiar les dues comunitats. Els governants han de governar, però no poden permetre's la ignomínia de prendre decisions que vagin en un sentit oposat al dels ciutadans afectats. El món de la cultura a les Balears no té cap problema amb el seu homònim de Catalunya. La indústria editorial -per parlar només d'un aspecte- tant d'aquí com d'allà es nodreix dels creadors catalans, valencians o illencs indistintament. Aquesta realitat està molt part damunt de les diferències entre institucions. Les persones de la cultura no han de pagar el preu de les incontinències polítiques. Els governants responsables d'aquesta lamentable situació, amb els seus errors i les seves raons, estan obligats a arribar a un acord que traduesqui la normalitat en les relacions del món de la cultura. És absolutament inacceptable que els governants creïn en el seu àmbit unes distàncies que no existeixen més que en el marc de la política oficial. És un contrasentit. Als polítics, que sovint han d'acostar pobles ferits per la història, sempre amb un enfilall de dificultats quasi insuperables, no se'ls pot permetre que afavoreixin la discòrdia, que sembrin la suspicàcia allà on no n'hi havia. No se'ls pot permetre que espenyin coses que funcionaven. Haurien de rectificar tots les seves polítiques per iniciativa pròpia abans que els ho exigesqui el món de la cultura, perquè els gestos fets a la força arrosseguen el llast de la desconfiança, que neutralitza tantes energies i mustia tantes esperances.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris