tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Matas, líder regionalista

En poc més d'un mes, d'ençà de la sorprenent derrota del PP a les eleccions generals, Jaume Matas ha anat demostrant alguns detalls que permeten suposar importants canvis d'estratègia. No és que hagi decidit mudar el fons de la política que fa el seu Govern, però sí que, conscient que les circumstàncies han canviat molt, tant aquí com a tot Espanya, ha d'adaptar-se. Això és el que està fent. Aquesta adaptació té conseqüències polítiques que podrien superar les fronteres illenques i que poden acabar per convertir Matas en el líder del regionalisme conservador a tot Espanya, en perfecta sintonia amb Mariano Rajoy, enfront del govern nacional del PSOE i de les aspiracions de més autogovern d'algunes autonomies.

Per una banda, Matas està esperant a veure què passa a València. És important saber com se resoldrà l'enfrontament entre Eduardo Zaplana i el president de la Generalitat Francesc Camps. El president balear, i part dels seus consellers, tenen excel·lents relacions polítiques amb Camps, mentre que Matas també les té de personals amb Zaplana. Un acord entre els dos bàndols que permeti ser president del PP valencià a Camps probablement seria l'aposta que farien els illencs. L'aspiració de Madrid és que la gran sintonia conservadora València-Balears no se debiliti per mor de les guerres d'allà sinó que, al contrari, la necessària pau valenciana pugui reforçar-la. No cal oblidar que a hores d'ara l'eix mediterrani popular (València-Múrcia-Balears) és el front de poder institucional més important del PP (Galícia queda al marge pel diplodocus que la governa). Si s'estructura correctament, en el futur congrés Mariano Rajoy disposarà d'un considerable trident contra Madrid, gràcies al qual se podria establir una estratègia contra socialista del PP nacional a partir de les tres comunitats amb l'objectiu de, via saturació de peticions de finançament i reformes estatutàries, bloquejar qualsevol intent d'asimetries autonòmiques que, al capdavall, provocarien greus problemes en el govern de Zapatero. És en aquest sentit que la coordinació del trident mediterrani esdevé fonamental per al PP, en la seva oposició en temes autonòmics contra el PSOE. En aquesta general estratègia del PP, Balears és la comunitat essencial. Matas té més projecció nacional que Camps, i no en parlem ja en relació al president murcià, disposa de contactes mediàtics importants, és conegut a Madrid per tota la classe política gràcies al seu pas pel ministeri, així com en totes les autonomies, i manté ideal sintonia amb la cúpula conservadora. Per això el balear esdevé una peça de toc per a Rajoy, a banda de l'amistat que els uneix. Ha de ser ell el que intenti dur el pes del nou regionalisme del PP contra socialista. I ho té a pèl. Balears és el trampolí o palanca perfecta. Disposa del REB, inútilment estojat a Madrid, el qual justifica qualsevol petició davant de Madrid, sense que ningú s'hi pugui oposar, i alhora, sabent, com és natural, que el govern nacional no podrà fer front ni a una mil·lèsima part de les reivindicacions balears, ja que està hipotecat per la doblerada que haurà d'invertir a Andalusia, Catalunya, Canàries... amb la qual cosa està assegurada una important via opositora nacional a través de Balears. A la vegada, un Matas erigit en líder regionalista, necessita, clar, exercir de reivindicador de més poder polític per a les totes autonomies per evitar, ja ho va dir dissabte, que n'hi hagi «de segona». És a dir, tot allò que demani Catalunya, o qui sigui, serà reivindicat també pel govern balear, i, a través seu, pel PP per a València, Múrcia, etc. per així rebentar les aspiracions «asimètriques».

Aquesta, a grans trets, és la nova estratègia que pareix estar-se posant en marxa. D'aquí que, per exemple, Matas i José María Rodríguez ja hagin acceptat la possibilitat de reformar l'Estatut quan, ben clar, demostra el canvi; l'1 de març Pere Rotger manifestà el mateix i li digueren de tot. No hi haurà mudances de fons en política territorial o en la inexistència de política lingüística, però sí que se posarà en marxa aquesta mena de regionalisme conservador de caràcter contra socialista i antinacionalista (basc i català, sobretot) que el PP nacional necessita desesperadament per fer una oposició que faci mal de bon de veres a la línia de flotació del PSOE, i del qual Matas pot ser-ne el líder natural.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris