nubes rotas
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
21°

La benedicció com a metàfora

A un llibre de contes de S. Mrozek -amb un cert toc d'allò que es va dir «realisme màgic»- es relata que, a Polònia, novament catòlica, després de la seva etapa de socialisme soviètic, es beneeix un nou local parroquial, en un lloc que havia estat la seu del partit comunista. Al capellà li arriba a mancar l'aigua beneïda de tants comunistes, imaginaris, que van sortint espaorits, amagats com estaven per racons i clavegueres. Tot té un cert aire de llicència poètica. Quasi sense voler, m'han vengut al cap dos d'aquests rituals de relocalització, o deslocalització, que no és exactament això, però l'adjectiu, o si volen la metàfora, m'agrada.

Un d'ells hagués pogut succeir, és un dir, quan es decidí, ja fa anys, fer una nova parròquia a Palma, «L'Encarnació». Per devers el que, en bon mallorquí, en diuen «l'ensanche», a un local que havia estat una sala de festes, un night-club, amb el vocabulari snob dels anys seixanta. «Aquest lloc està empecatat!». Deia la gent. «Però molt!». Contestaven les beates i els integristes, que consentien, per no anar a la parròquia nova, fer una bona caminada i anar a missa al convent dels Caputxins de la plaça d'Espanya, l'església que tenien més a mà. Sense saber que allà mateix, el solar on després s'hi edificà el convent, havia estat el «bordell», el barri de les putes, quatre segles enrere. Durant un temps, l'estructura interna del night-club -«Olympia» era el seu nom, amb la y grega- es va mantenir. Amb una espècie de «palcos» pels costats, que acompanyaren les evolucions i les celebracions d'una sèrie de capellans progres que hi foren destinats. No sé si el Bisbe, hisop en mà, ho arribà a salpassar arreu, arreu «com al conte de Mrozek» desempecatant el local, depositari d'anys d'estretes, magrejades i tocaments diversos. Ni sé per on fugiren, en contacte amb l'aigua beneïda, els sons pecaminosos de tangos, mambos, boleros i xa-xa-xàs.

L'altra benedicció metafòrica, seguint la idea de l'autor polonès, hagués pogut passar a l'antiga seu del «Círculo Mallorquín», allà als pòrtics anant cap a la Seu. «El Círculo» fou, encara sobreviu, un club pretesament selecte, cau de la botifarreria i la mossoneria, més rància que la xulla rància, de Ciutat. Altrament coneguda com Palma. Era el cau on Llorenç Villalonga impartia la seva doctrina, els matins, als seus acòlits i, els horabaixes, ho feia quatre passes més avall al desaparegut Bar Ryskal, més o menys on ara hi ha l'estatueta mòbil, «na Nancy» d'en Calder, a l'Hort del Rei, quan hi és. Allà, deia, al «Círculo», existia la sala anomenada de les «cariàtides», cromàticament cutrosa i lletja, en la qual els cadells (o no tant, ja eren un poc més grandets), fills dels rics (o no tant, molts d'ells només ho feien veure), es posaven l'esmòquing i elles, el vestit fins als peus: era l'escenificació cursi de les «puestas de largo». Aquí mateix, en aquest edifici, que fou comprat pel govern autonòmic, s'hi resituà el Parlament autònomic de les Illes Balears. El «Teatrum Novum» de la nostra democràcia. Algú el degué desempecatar? Com el bisbe ho féu amb el «night-club», de la pretesa acumulació de faltes i pecats predemocràtics? Quin estament, dels representats a la jove democràcia, hi remullà l'aigua beneïda, amb versió laica, ja que no pogué ser en versió republicana? Idò ja ho veuen, la nostra jove autonomia ara hi debat els seus projectes de llei, el govern respon les preguntes de l'oposició a la sala recarregada i rococó de l'antic «Círculo Mallorquín». Quina casta de beneïdes haurien estat necessàries? Com en el conte polonès de S. Mrozek, de quins racons haguessin sortit i per quins forats haguessin fuit -en sentir els debats democràtics- els esprits i les imatges vacuoses de nobles estufats, botifarres, mossons, senyors de possessió i xuetes d'orella-alta que es resistien a partir?

Tot conte té, però, ja ho he dit, un cert sentit de paràbola. Vegin si no. A veïnat de l'antic «Círculo Mallorquín», avui Parlament de les Illes Balears, hi ha el palau d'en Joan March, en Verga, el qui fou quan es morí i segons eNew York Times, un dels deu homes més rics del món. Avui convertit en museu per a turistes, aprofitant el que els economistes i geògrafs en diuen la renda de situació. En Verga féu edificar el seu palau més alt i amb més prestància que l'edifici del «Círculo», per fregar-los pels morros i com a fruit del desaire que, conten, li feren els quatre xitxarel·los que el governaven quan, diuen, demanada l'entrada, la hi negaren: era més ric, però ells en venien de casta. Com els porcs, vaja. El contrabandista i modern capitalista comprà el solar de devora i hi edificà ca seva, els passà davant, com ho fan els bons esprintadors a una etapa del Tour, deixant asseguts i amb un palm de nas els senyorots, senyorets i xupa-rodes diversos, creguts que la seva Mallorca seria eterna i que sempre serien ells, els amos de ses ametles.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris