lluvia ligera
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
23°

Criatures engabiades

A Bendinat, una escoleta per a criatures de 0 a 3 anys, creada com a espai per a començar a fer els primers tasts de la vida, s'ha convertit darrerament en una gàbia per a nins i nines. En el fons, la llibertat no acaba d'agradar a la majoria de persones. En el pati de l'escoleta s'hi havia plantat un lledoner, que va ser arrabassat perquè feia brutor. No n'hem de fer cap mística, de la relació directa dels infants amb la naturalesa, i un arbre és un arbre i prou, però també és un arbre, ço és un organisme viu del qual es poden aprendre algunes coses elementals. És clar, fa lledons i, com que és arbre de fulla caduca, hi ha un parell de setmanes en què les fulles cauen a terra i convé agranar-les abans que es podresquin. Res de particular, cap problema. Cap problema? Un problemasso, pel que es veu, ja que algú va decidir que havia de desaparèixer de la vida de l'escoleta. No se n'ha reclamat de restitució, o almenys no s'ha fet de manera eficient. Més greu encara: el veïnatge d'un camp de golf va obligar els responsables de l'escoleta a plantejar-se problemes de seguretat, tota vegada que una bolla aperduada, impulsada per algun golfista inexpert, podia atemptar contra la integritat de les criatures, amb els problemes que això reportaria al propi golfista. I la manera de mantenir aquesta seguretat no va ser obligant els amos del golf a bastir les mesures adequades, sinó que la qüestió es va resoldre engabiant l'escoleta: seguretat a canvi de llibertat, en una metàfora -ja em perdonareu- de diversos abasts, que es poden explorar en cercles concèntrics: des d'un context turístic fins a un altre de planetari, la llibertat pot ser ofegada des dels seus primers passos en ofrena al déu insaciable i falsari de la seguretat. A Bendinat, sembla que ningú no ha considerat les coses des del punt de vista de les responsabilitats dels dirigents golfistes. El golf crea un problema, seria natural que els responsables del golf el resolguessin. Però el golf és, aquí, una qüestió d'Estat. I les criatures engabiades: arribaran a saber mai que haurien pogut viure aquests primers anys d'una manera més sana i més lliure? Concebran una altra manera de començar en el món? En definitiva, sabran algun dia que tot plegat podia haver estat d'una altra manera, i que la gàbia no era una fatalitat, un destí, sinó el preu més barat que estaven disposats a pagar els golfistes per a la seva pròpia seguretat? Bé, no sé per què n'hem de parlar, d'això, si no interessa a ningú.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris