nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Societat

Els resultats del 14-M han injectat laxitud a la vida política mallorquina. Arreu es noten els efectes d'una suau depressió col·lectiva que amenaça d'aturar els rellotges de les conselleries i dels ajuntaments governats pels conservadors. Tampoc en el Consell de Mallorca tenen gaire pressa en res. T'esforces per fer i és pitjor, com diria Dolça Mulet. Ens mostra un llibre tan petit com una caragoleta de terra seca, i deim que el més illetrat del poble en té un a la calaixera. Apa, no fotem! El 14-M s'ha de representar amb una dalla que talla una corda que està ben estirada. D'ací la depressió, que és una depressió light, de formes amables. Rosa Estaràs, en lloc de clavar-se un conyac darrere l'altre, opta per canviar de pis i per passejar-se amb una falda dissenyada per Agatha Ruiz de la Prada. La falda és mitja verda i mitja vermella, i tothom en parla. Això ens permet suposar que en dos dies les senyores de la dreta jaumista, inclosa la batlessa, aniran vestides de coca amb trempó. Rosa Estaràs marca estil entre aquesta gent, amb l'excepció de dona Maria Antònia que no abandona el vestit-jaqueta ni per anar a fer gamba. Dona Maria Antònia és de gusts clàssics vestint, i faraònics a l'hora de tirar la casa per la finestra. Referent a aquest darrer punt, dissabte passat ens en va donar una mostra més. Si desitjava acontentar els diputats, no calia donar-los una medalla a cadascun, que això fa tafarra i mitja. Podia acontentar-los amb qualque obsequi més corrent. Li donaré idees per a una altra vegada. Als diputats, uns calcetins. I a les diputades, un tall de tela, de La Filadora, per a una falda. Podrien cosir-se-la elles mateixes en el despatx. Tant elles, les senyores diputades, com ells, els senyors diputats, fan la impressió que no saben on fermar l'ase. I n'hi ha d'altres en la mateixa situació, ja ho he dit. Des de fa temps, exactament des del 14-M, la kaiser Cabrer està cloc-piu. De Madrid li vénen els mals. El PSOE li ha aixafat l'escalèxtric i, lògicament, s'ha deprimit. Però cal dir-li que en fa un gra massa de tot plegat. Podria fer vorera neta enlloc d'estar-se mans aplegades. Sense presses, és clar. Més aviat fent una aturada cada deu xapetades per cobrar aire i sentir refilar els ocells. La natura, en aquests temps, és com un jardí de Walt Disney. No sé si superaria la depressió, la Kaiser, però faria salut. El despatx es menja les persones, cal sortir-ne de tant en tant. Catalina Cirer no hi posa els peus. Tanmateix, du un remenat que no és de dir. Després de les panades i de les processons, no ha tengut temps de fer res de profit. Encara no s'ha llevat la disfressa de pelegrina que va lluir en el camí de Santiago, i ja ha d'anar a la sastressa a que li prengui mides per fer-li un vestit andalús amb més farbalans que una col arrissada. Per afegitó, la diada de Sant Jordi no va tenir més remei que fer la papallona de parada en parada, quan era ben conscient que si disposava d'una mica de temps lliure havia d'ésser per arribar a la Sang i pregar pel Mallorca. La batlessa és populista, i gaudeix de compartir el temps amb el poble. No falta a cap processó ni costellada. És la primera a arribar a Son Moix i a la Fira de Son Tril·lo, sempre enmig de la gent. A les úniques concentracions a les quals no va acudir, encara que la convidassin una i altra vegada, va ésser a les que convocaven els veïns de Son Sardina per debatre les conseqüències del Segon Cinturó. Però és que a la batlessa, no li agrada parlar de política. És una perfecta pèrdua de temps, Franco ja ho deia. Qui es troba missing, com la Kaiser, és Rodrigo de Santos. Pere Muñoz confiava trobar-se'l al saló de plens de l'Ajuntament, la diada de Sant Jordi, recitant Alcover o Costa. Però no va comparèixer. Té pendent el reciclatge de català. Dubta. No sap quina modalitat dialectal ha de triar i, mentrestant, s'expressa en un esplèndid castellà de Burgos que tothom entén. Parlant de coses de la llengua. A la fotografia que es feren Matas i el Conseller d'Educació i Cultura amb un grup de joves, també apareixia el senyor Miquel Melià. Me n'alegro. Això vol dir que ja ha acabat de corregir la pila d'exàmens que li impedien abandonar el despatx. Déu n'hi do! S'hi va posar l'hivern, a corregir, i ara ja ha esclatat la primavera. S'acosta la Fira de Son Tril·lo, i no hi ha gaire interès, entre la classe política, per arromangar-se a la feina. Amb excepcions, és evident. Mentre les dones s'ajusten «el cordón de mi corpiño» amb més voluntat que sal, i els homes cerquen pels encants un capell com aquell que usava Pepe Pinto, algú en fa, de feina. El Conseller Francisco Jesús té identificats, fitxats i controlats, els professors de català que li alcen la veu. Ens trobam davant un nou McCarthy? El temps ens ho dirà. Ja que allò de la connexió russa ningú no se l'empassa, ben igual ens anuncia que aquest professorat cridaner la té amb Al-Qaeda.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris