cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Els serveis secrets

L'espionatge és tan antic com la humanitat mateixa. No costa gaire imaginar un dels nostres avantpassats intentant esbrinar de darrere una mata com ho fan els de la tribu veïna per encendre el foc quan se'ls hi apaga accidentalment. És clar que les tècniques s'han perfeccionat i que l'objecte de les observacions secretes no sol ser quelcom tan trivial, però l'activitat s'ha mantigut i perfeccionat al llarg dels segles. Ja fa temps que els governs formen professionals especialistes en aquestes tasques. Uns professionals que s'agrupen en agències que solen dependre o bé del departament d'Exteriors quan es tracta d'aclarir el que fan governs, empreses o ciutadans d'altres països, o bé del d'Interior, quan volen espiar els seus propis súbdits.

A les Illes Balears, però, una persona ha fet el darrer invent dins aquest camp: els serveis secrets educatius. Francesc Fiol devia tenia una enveja terrible de José María Rodríguez. El conseller d'interior del Govern de les Illes Balears, a cada consell de govern, devia refregar per la cara a la resta dels consellers les dades que havia aconseguit gràcies als investigadors de la seva Conselleria. N'era l'únic que ho podia fer perquè el nostre govern encara no té cap conselleria d'Afers Exteriors.

En Francesc Fiol devia tenir una enveja com una muntanya i per això va decidir, ni ras ni curt, organitzar el seu propi grup d'intel·ligència. Una vegada el va haver creat, l'havia d'omplir de contingut. A qui havien d'espiar? A la ministra d'Educació? Als mafiosos que pretenen vendre porros al voltant dels instituts? Als alumnes que copien als exàmens? Ca barret! Res de tot això. Havien d'espiar el professorat. La seva primera tasca havia de ser de comissaria política. S'havien d'inflitrar als centres educatius i esbrinar qui eren els traïdors que gosaven xerrar en contra de la línia oficial de la Conselleria. Qui eren els qui, en lloc de limitar-se a impartir les seves classes i callar, inciten els seus companys a queixar-se de la política educativa de l'executiu popular.

Els primers resultats d'aquesta feina ja són a les mans del conseller. Ja té una primera llista amb noms i llinatges dels elements més indesitjables de la professió docent, tal com ell mateix va declarar l'altre dia a l'Ultima Hora. Al darrer consell de Govern, José María Rodríguez ja no va ser l'únic qui va poder exhibir informes dels seus serveis secrets. En Fiol estava més content que un ca amb un os.

Ara la incògnita és saber què s'ha de fer amb aquesta llista. Quin tipus de represàlies s'han d'exercir contra el professorat traïdor? Se'ls ha d'obrir un expedient disciplinari? Se'ls ha d'enviar a fer feina a una altra illa? Se'ls ha de suspendre de feina i sou durant tres mesos? Se'ls ha d'obligar a escriure mil vegades: «pus mai no em queixaré de les directrius del meu conseller»? Se'ls ha de posar un tros d'esparadrap a la boca?

Encara no tenim la reposta a aquestes preguntes, però els docents ja tenim la mosca darrere l'orella i comença a haver-hi nervis. Tothom, jo inclòs, ens demanam: dec ser a la llista? Què em pot passar?

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris