algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
26°

D'una illa i un hotel

Els passats dies de la quasi obligada diàspora de Setmana Santa, vaig tenir el guster de compartir amb un grup d'Amics del Museu de Mallorca, magnífics companys i companyes, un viatge curtet però intens en quant a vivències, a l'estat independent de l'arxipèlag de Malta, allà baix, Sicília enllà. De les particularitats i anècdotes de l'eixida vos en faré part en properes entregues, perquè n'hi ha moltes i molt sucoses. Avui sols parlaré d'un fet que, com a mallorquí pretensiós de la meva nissaga, trob que és d'importància sobrada: l'hotel allà on mos allotjàrem. Es tractà del Sol Suncrest (****), Qawra Coast road, Qawra SPD 08, Malta. I no, mirin, l'establiment no va ser del nostre gust ni prop fer-s'hi. Per començar, així, d'entrada, al mateix «hall», en lloc ben vistable, hi vàrem poder trobar una superfície informativa amb la grafia de devers una dotzena de banderes, inclosa la que hauria de ser la d'Espanya, però no ho és: és una de bicolor groc-vermell-groc en horitzontal, amb un escut ben enmig, representada una gallina ales esteses i posat pinxo, amb una llegenda que posa: «Una Grande y Libre». D'on deu ser aquest pedaç? Advertida del particular la senyoreta de recepció, va semblar que sentia ploure, o que li donàvem memòries per a la tieta d'Artà. Amb una ferratina on un poliglot de la colla va escriure «Void» (anulat) i «unlawful» (il·legal) una quadribarrada menudona tapàrem la llegenda, però al poc temps, qualcú molt puntós (de fer punts), possiblement complint ordres del «management», ho arrabassà amb traïdoria. La política de l'empresa és allò que és, per l'observat. Ordres són ordres. Més coses: en tot l'establiment no hi ha absolutament ningú que parli la llengua de l'imperi, o sia, els que, com jo mateix, no sabem més idioma que el propi i l'imposat, a fer moltes grosses de punyetes; per consumir al bar, a la cafeteria, o al menjador de la casa, no basta ensenyar la clau de l'habitació com és normal a tot el món conegut pel que signa, ben alerta, has d'anar a recepció, signar una Visa en blanc, (sí, sí, el que sentiu), et donen una cartolina amb les teves entresenyes, i au, visca la burocràcia curra i la desconfiança ostensible. Ofensiu. Insultant sense matisos. Qui no es fia, no és de fiar, deia mon pare. Qui sap fer un paner, també pot fer un cove, repetia els dies inspirats, ell. Per altra banda, formant part d'un grup ben definit i essent posseïdors d'una clau d'habitació, em voleu dir que no tenen segura la cobrança? Normes de la casa, diuen. Com també ho deuen ser, i parlam de tot un hotel de **** : mantell de plàstic, magres tovalloles de paper al menjador bo, flors mostoses també de plàstic, regalims de brutor als vidres de tot l'edifici (prop de 500 cambres), la moqueta feta un oi, alguna tovallola amb forats, netedat per tot arreu a ritme de menys de mitja virtut, mantes acartonades, grolleres (qualcú va dir: mantes de mul), que, paraula, al quarter quan jo vaig fer la «mili» eren de millor qualitat... Als banys no hi ha bidet ni dutxa-telèfon, sols dutxa fixa i mala de trempar, els baixos de les cortines de la banyera vorejats amb uns centímetres de fongs diversos, engrut talment; banyeres «restaurades» per tot arreu amb una mena de «Típex» gens ni mica decoratiu; l'aigua de la cisterna de l'inodor que funciona mitjançant una manxeta manual per a més «comoditat» del client; les terrasses de les cambres no han coneguda neteja des del dia de la inauguració, l'any 1988; telefonades del bambet de recepció per despertar-te els matins equivocant-se d'hora tots els dies... Etcètera. A tots nosaltres aquest cúmul de defectes i despropòsits mos va resultar molt desagradable. I més tractant-se d'un hotel de Sol Melià, o sia dels que els mallorquins, per la mateixa gènesi de la cadena hotelera, també els sentim com una mica nostres, vulguis o no. Estretor de cor davant les flagrants mancances observades. Potser caldria que, qui pot fer-ho, posàs remei al particular el més aviat possible. Seria d'agrair.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris