cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

Canviar de lloc sense canviar de perspectiva

Supòs que el problema és meu i de quants siguin tan boianos de creure que qualsevol declaració institucional respon a un discurs articulat i no a l'adaptació tàctica al moment amb l'exclusiva finalitat de mantenir-se en el càrrec. Perquè seria molt insultant dir que es creuen cada declaració que fan, fins i tot les contradictòries. Triau què és millor: pensar que, quan aplaudien les transferències de Sanitat i qualificaven de bona la negociació i de suficient la dotació, els populars eren un polissons que no volien ni emprenyar els totpoderosos companys del govern Aznar ni deixar que ePacte de Progrés pogués gestionar un pressupost adequat o, per contra, creien que aquell passar per l'embut que oferia Madrid era una excel·lent mostra de lleialtat política i de justa distribució dels recursos? El mateix podem dir de quan consideraren una conquesta les transferències d'Educació i ara no basten ni per arribar a meitat de curs. I així, podem fer un enfilall de declaracions contradictòries on s'ha de triar entre creure que ens governen una guarda de tafurs sense escrúpols o uns bàmbols, per ser afectuós. O hi ha de tot, com ara s'ha demostrat amb l'acarnissada lluita pel poder en la companyia deMetro entre l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid. Mentre uns defensaven la tavernària teoria de qui paga, mana, els altres ho consideraven des de la perspectiva de la sobirania i àmbit de jurisdicció. I tots són del mateix partit. No com aquí, que defensaven el poder de la cartera quan tenien la cartera i ara defensen la legitimitat del govern quan les urnes els hi han concedida. Abans, Madrid pagava i decidia quines carreteres ens convenien. Ara, que en eConsolat de Mar ja no hi ha els okupes rojos, les carreteres les decideix el govern autònom. I el que és més fort: ni es preocupen a representar una petita comèdia. Ca, barret, el mateix que deia una cosa, diu l'altra, i sense complexos.

Tenen bons mestres, tot s'ha de dir. Els que consideraven Saddam Husein un aliat i li alimentaven armes i dèries, després declararen indigne tot aquell que hi tengué relació, malgrat fos la quasi obligatòria militància en el partit Baaz, i ara, el mateix senyor Cheney que ha participat en primera línia d'ambdues radicals declaracions, va i ordena reclutar antics militants baazistes per portar les armes que serveixin per a reprimir als dolents, que ja no són ells. Un embull amb només un comú denominador: els bons que llevonces eren dolents però abans eren amics i ara han de reprimir els dolents que un temps varen ser aliats... gasten armes de les grans empreses col·laboradores en les campanyes electorals dels presidents dels Estats Units. Però seria insultant creure que s'han equivocat -com no ho diríem mai del senyor Matas amb el finançament de la Sanitat- i no veien venir el que tothom deia que passaria. Més aviat el contrari: des del primer moment han sabut que ni serien ben rebuts ni el passeig militar acabaria en aplaudiments i banderes, però els interessava aquest caos que ho justifica tot. I quan dic tot, dic Guantánamo, Sharon, Patriot Act, més i el que vendrà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris