nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Es Baluard, una realitat amb molt de futur (i II)

Entenc que el necessari diàleg constructiu que ha d'acompanyar la progressiva millora i el creixement d'Es Baluard suposa o comporta que cadascú aporti els seus punts de vista i suggeriments, sense cap ànim d'imposar-los -per descomptat- sinó de sotmetre'ls a debat. En matèria artística, en matèria cultural -i caldria demanar-nos què no és matèria cultural-, no existeix cap veritat absoluta. L'única veritat que podem tenir a l'abast, si de cas, és la suma d'una munió de bocins o bocinets de veritat. De fet, tal com ens va deixar escrit Salvador Espriu a Les roques i el mar, el blau, més aviat ens cal defensar resoludament «el luxe d'un cert desdeny per les ideologies closes».

Quant al primer contingut exhibit, esper que ningú pugui molestar-se si em permet de valorar -o més exactament: de donar testimoni de la impressió que m'han fet- algunes de les obres que es poden veure en la part inicial del recorregut; en segon lloc assenyalar sense cap pretensió doctoral el que em sembla que és, segurament, el buit més considerable del conjunt que ara es pot veure; i també, finalment, apuntar els noms de tres artistes insulars que -des del meu punt de vista ben personal- crec que no faria cap mal que estiguessin representats.

L'obra que tenc més present -després de sols dues visites- és una petita joia de la primera època de Joan Miró, Paysage de Mont-roig (1936). Juli Ramis, el nostre pintor cavorquí que ha practicat més estils, està molt ben representat amb Flautistes (1936), un oli damunt taula, una pintura amb molts de cruis que recorda Matisse; una Abstracció cubista (1953), un magnífic quadre a la manera de Poliakof, amb qui sembla que Juli Ramis va compartir estudi durant algun temps; i tres abstraccions matèriques, de 1960 i 1964, que varen merèixer figurar en la Biennal de Venècia. També criden l'atenció la Nature morte au bouquet des fleurs, de Marc Chagall, de tècnica mixta damunt paper; una aquarel·la d'Emil Nolde, Madonnenfigur und Hvazsinthen, dels anys cinquanta; un cap femení de grans ulls, Lola (1911), de Nees Van Dongen, que va viure dos anys a Sevilla; La séduction inattendue (1942), de René Margritte, una figura molt característica de la seva manera tan peculiar i pròxima al surrealisme; una aquarel·la d'Edward Munch, el gran expressionista; una Natura morta amb fruitera, botella i tassó, de Marie Blanchard i un oli damunt tauler de format molt petits, d'uns 20 cm x 20 cm, aproximadament: una Nature morte molt llampant i decorativa, malgrat les seves reduïdes dimensions, d'Ismael de la Serna. I encara -sortint del conjunt que puc entendre més, en funció de la meva sensibilitat i trajectòria- vull esmentar un guaix i oli damunt paper, Jambe et aile (1978), d'Antoni Tàpies, d'una extraordinària llibertat, i un quadre de Josep Guinovart, Sense títo(1970), encara que hi figura un rètol que proclama «Estamos en todo», una deconstrucció enjogassada del Guernica de Picasso en un format petit.

Per acabar, ve't ací els meus dos suggeriments o precs: D'una banda, la conveniència d'oferir al públic en general una millor representació d'una obra tan fonamental per a la nostra pintura com la de l'entranyable pintor-barber del carrer dels Llums -a dues passes de Cort-, Antoni Gelabert. Murada i catedral al capvespre (c. 1903-1904) no és, malgrat la seva mida -si se'm permet la broma-, una de les seves obres majors. Naturalment, no hi sobra, però crec que aconseguir tres o quatre quadres seus més hauria de considerar-se un objectiu prioritari per part del Patronat del Museu. ¿Per ventura la benemèrita Sa Nostra no podria dipositar en Es Baluard alguna de les seves obres que té en propietat? Per una altra banda, havent viscut personalment -per dir-ho així- la important contribució a la nostra sensibilitat col·lectiva que ha suposat l'obra pictòrica de Miquel Brunet, Jaume Mercant i Miquel Rivera Bagur, crec que bé es mereixerien que figurés a Es Baluard almenys un quadre de cadascun d'ells tres. I quedi clar que quan faig públic aquest prec no pretenc, de cap de les maneres, que en aquest museu hi pugui figurar tota la nombrosíssima nòmina dels pintors insulars, molt més extensa que la dels poetes, que ja és dir.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris