nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Amb Pep Matas

No puc sinó mostrar la meva indignació per la circumstància que una jutgessa de Manacor hagi condemnat un periodista, Pep Matas, pel sol fet de realitzar la seva feina. M'és igual que diguin que som amic de Pep Matas, redactor en cap de Successos d'Ultima Hora. Sí, tenc l'orgull de ser amic d'un home que ha tingut el coratge de plantar cara davant les càmeres de televisió a dos individus d'una altura moral més que discutible en un programa sobre narcotràfic a Manacor. I la meva sorpresa ha estat que la magistrada hagi condemnat Pep Matas per dues faltes de lesions i per dues més d'injúries a indemnitzar els dos estornells amb 250 i amb 375 euros, respectivament. La jutgessa diu que Matas agredí els dos gorrionets, però en el programa de televisió no s'hi veu per enlloc que el periodista pegàs a ningú, si bé acabà en terra després de ser atacat i copejat impunement.

Si els qui, com Pep Matas, lluiten per posar fi al narcotràfic són condemnats, quina esperança queda als ciutadans? Quan un jutge o una jutgessa imposen cap sanció, ho fan en nom de la societat. La Justícia emana del poble, d'aquest poble que pateix des de fa dècades el fuet del narcotràfic, que tantes vides ha tudat. D'aquest poble que fa uns dies sortí als carrers de Manacor i se solidaritzà amb Matas, el qual va tenir no tan sols el coratge d'assenyalar els dos individus que a sobre li pegaren, sinó també de dir-los-en quatre de fresques. Ja és ben hora que el poder polític actuï amb decisió en aquest desgraciat afer. En aquests moments incerts, en què un periodista ha estat condemnat per la seva lluita a favor de la veritat i de denunciar els qui volen destruir el sistema de convivència, és l'hora de l'acció. No honorar Matas és cedir davant del negoci de la droga, cedir davant la corrupció i, en definitiva, cedir davant dels enemics de la llibertat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris