lluvia ligera
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Primeres passes

Ha començat amb força propagandística, Zapatero. Govern dèbil i inestable, li digué Mariano Rajoy durant la investidura. És el perill de tot executiu sense majoria absoluta. Parèixer que està en mans dels seus suports. De tal manera que en la percepció de la gent se fixi, durant els primers mesos, la idea que més que suports té segrestadors. Està fet d'un govern, quan així li passa. No se lleva la imatge per a la resta de legislatura. És la intenció del PP, fer quallar aquesta idea: govern feble i segrestat pels anti-Espanya. Per això la primera decisió, el retorn de les tropes, s'ha avançat, per fer veure qui mana. Al mateix temps que el ministre de Defensa, José Bono, presentava credencials públiques, per si qualcú tenia dubtes sobre les essències del nou govern. Reuní en pintoresca trobada els caps militars i les que esperem no siguin les referències culturals de l'Espanya Z, Raphael i Conxa Velasco, per deixar algunes cosetes clares: qualificà de «ridículs» aquells que en diuen «estat espanyol» on haurien de dir Espanya, criticà els «intents de disgregació» de la unitat nacional, expressà als militars l'orgull que han de sentir perquè ells són els que mantenen «la defensa d'Espanya» sigui contra «terroristes i delinqüents» o «falsos patriotes», negà qualsevol possibilitat sindical entre els uniformats i reivindicà la creu vaticana en ple acte amb els de les armes. Ni Trillo arribà tant en el seus primers temps. L'efecte propagandístic ha fet diana. S'ha aconseguit fer veure que hi ha decisió executiva i una ferma aposta per la unitat nacional. S'intenta desfer així tant la crítica del PP com qualsevol dubte que pogués existir sobre la sorprenent victòria i la presumpció conseqüent que Zapatero i el PSOE se poguessin trobar en el poder sense saber molt bé què fer. Cops d'efecte al marge, Zapatero, una vegada investit, pot governar tranquil·lament. Per ventura no com si tengués majoria absoluta, però gairebé. Per poc hàbil que se mostri, la possibilitat que tots els altres grups estiguin d'acord en votar en un tema contra el PSOE serà remotíssima. No en parlem ja de la hipòtesi de moció de censura, que és pràcticament impossible. Per tant, els marges d'actuació que té són enormes. Amb conseqüència i intel·ligència va fent, de forma implícita, compartiments estancs: en tot allò que depèn només de la voluntat socialista, que és molt i que sap que podrà fer, com la retirada de tropes, dóna paraula («el se diu, se fa»), mentre que deixa boiroses les altres qüestions que són del que més se parla tot i ser, justament, en les quals ell no assumeix cap compromís excepte genèriques voluntats que a res el fermen: «faré el possible» per promocionar el català a Europa, «proposaré» una reforma constitucional que és impossible sense el vot afirmatiu del PP, acceptarà reformes d'estatuts «sempre que estiguin dins la Constitució»... sense engrunar-se amb res.

No hi ha dubte, idò, que el PSOE ja jugat amb molta habilitat durant aquestes setmanes. Però ara ja governa i no té cap perill des de l'oposició que l'impedesqui transmetre símptomes de què vol fer en allò que vertaderament serà la pedra de toc del govern Zapatero: habitatge i política econòmica. De moment, i és preocupant, d'economia en parla poc i, pitjor encara, no transmet cap signe. El PP pot mostrar uns resultats econòmics bons, discutibles ideològicament, com tot, però bons al cap i a la fi; a Zapatero no se li ha sentit dir res de com espera poder mantenir el creixement. De vivenda en parla molt, fins i tot crea un ministeri a propòsit, posant-hi al front la consellera extremenya del ram per extrapolar a tot el país el pla d'habitatge regional que allà posà en pràctica, però de concrecions sobre com s'ho farà no se'n coneix cap, i tampoc, per altra banda, no fa cara que el problema de l'habitatge a Extremadura sigui massa semblant al de les grans ciutats o a tota la conca mediterrània espanyola, que són els llocs on vertaderament hi ha el desequilibri més greu i en l'últim cas, a més, on les necessitats de protecció territorial compliquen extremadament la qüestió, com perquè doni confiança la invenció ministerial i el nomenament de la responsable. Esperem que s'acabin de fer les primeres passes propagandístiques aviat i, com digué ell mateix, se posi «a trabajar», encara que només sigui donant alguna idea, clara, sobre què pensa fer en allò que a la majoria importa: economia i habitatge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris