cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
22°

Un govern paritari

Per primera vegada en la història de la democràcia espanyola, s'estrena un Executiu en el qual l'aritmètica paritària és exacta. Homes i dones van al cinquanta per cent en el repartiment de les carteres ministerials. I la primera vicepresidència és per a Teresa Fernández de la Vega, que serà portaveu del Govern i la número dos dins el Consell de Ministres. Aquests fets, d'una banda, expressen l'actitud netament progressista de José Luis Rodríguez Zapatero. Compleix, d'aquesta manera, el seu compromís amb un sector social històricament desheretat. En el moment actual, la «discriminació positiva» per afavorir nivells d'igualtat entre sexes s'emmarca en tendències històriques, relativament modernes, però ja imparables. És el cas del feminisme. Al mateix temps, però, les dones en el poder contreuen una doble exigència i responsabilitat. Aquesta és, al meu entendre, la d'aportar un estil i un protagonisme amb empremtes clares, inequívoques, d'una manera de fer «femenina» en el bon sentit de la paraula. És a dir, una manera d'exercir el govern pacífica, dialogant, capaç de llimar arestes i allunyada de l'autoritarisme «masculí», segurament històric i antropològic, si més no damunt la pell de brau. En cas contrari, si d'una manera o altra es repetissin esquemes modeMargaret Thatcher, malament. Si l'accés al poder de la dona es realitza amb els defectes típics de la fal·locràcia, pèssim, perquè es pot batre marques de tensió i malestar quan convergeixen els defectes típics de l'home amb els de la dona. Bé que ho sap, na Fiona Campbell, que ara com ara es mostra molt particularment sensible a la responsabilitat històrica de les dones dins la història d'Espanya i de la Humanitat. Vegeu com parla:

-Has de pensar que la història del feminisme és molt recent. A Espanya, el sufragi de la dona no arriba fins el 1931, amb la República. I en el temps que va de 1936 fins a les primeres eleccions constitucionals de 1977, la seva veu fou muda.

-Amb el franquisme la seva i la de tots, Fioneta. Governant un règim on ni els galls cantaven, què volies que fessin, les gallines?

-Deixa estar el teu llenguatge masclista, que ara la cosa va de bo. Aquest govern paritari pot representar una gran passa endavant en el camí de l'emancipació i de la igualtat política i jurídica de la dona.

-Veig clarament, i ho reconec, que la passa endavant és enorme. I la responsabilitat d'elles, també. Davant una diguem-ne ocupació del poder com aquesta, les noves ministres gaudeixen d'una oportunitat històrica que no té dret al fracàs.

-Ni Simone de Beauvoir ni Betty Friedan no pogueren veure res semblant, dins la culta França o els EUA de totes les misèries, tot i esser les pioneres de tantes llibertats del «segon sexe».

-Al llarg de la marxa de la dona per les igualtats, que va des de la Revolució Francesa fins avui, aquesta fita en el Govern d'Espanya representa moltes coses.

-Farà història. L'ocupació de càrrecs oficials de primera magnitud és en bona mesura el reconeixement ple de la igualtat d'oportunitats entre sexes.

-Si més no ho hauria d'esser. I observa un fet importantíssim d'aquest nou govern: té com a prioritari prendre mesures en relació als crims contra les dones, la terrible xacra nacional que exigeix una solució immediata.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris