cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 20°
24°

Es Baluard, una realitat amb molt de futur (I)

L'apertura -no sé per què no està enregistrada aquesta paraula quan ho estan aperturisme i aperturista- d'Es Baluard s'ha donat -si va a dir ver- entre grans mostres de ressentiment. A un servidor, l'escandalera mediàtica o d'alguns mitjans m'ha semblat forassenyada, ridícula i, per descomptat, gens civilitzada. Per damunt de totes les anècdotes que pugui adduir-se i de tots els judicis d'intencions que, prou arriscadament, s'han formulat, per damunt de tot -insistesc- queda el fet incontestable que -si durant anys i més anys hem estat parlant de promocionar el turisme cultural, o d'incrementar de manera considerable i consistent la nostra oferta en aquest aspecte- mai no s'havia aconseguit una realització concreta i perdurable que pugui contribuir a afavorir-lo tant. Crec, idò, que és d'estricta justícia donar l'enhorabona tant a tots els polítics involucrats, en l'exercici de les seves responsabilitats institucionals, com a qui tan eficaçment l'ha propulsat, amb l'atot o el trumfo de la seva extraordinària col·lecció particular, fruit de la dèria de tants d'anys. Perquè tothom hauria de reconèixer que sense la participació de Pere Serra en el projecte, Es Baluard no seria la magnífica realitat que avui tant revifa la part més alta del barri de Sant Pere, obrint-lo -per descomptat- no sols als turistes ans també a la ciutadania cavorquina.

Tot i que vaig visitar-lo per primera vegada el dia següent al de la seva inauguració oficial, m'ha semblat convenient esperar que s'espassés una mica el rebombori inicial, abans d'intervenir en el diàleg natural que una realització tan important reclama. Perquè crec que la realitat museística inaugurada bé es mereix un diàleg constructiu. Tot garbellat, fins i tot qui sigui més crític amb el contingut d'aquest museu, Es Baluard és una realitat afegida a la ciutat, una realitat prou important perquè la considerem inamovible i que, ningú, òbviament, n'ha de voler prescindir.

Una altra qüestió és que tots vulguem que es millori i enriquesqui o enriqueixi, en la mesura del que sigui possible i comptant amb el pas del temps. Perquè, naturalment, un museu important no és mai únicament el resultat de la voluntat fundacional, per important i fins i tot determinant que aquesta sigui. Naturalment, tota col·lecció tendeix per si mateixa a incrementar-se, a arreplegar o abassegar més peces, a fer-se més gran i millor. També, sens dubte, una col·lecció d'obres d'art. I un museu és bàsicament això, malgrat que l'àmbit que l'albergui sigui també un component molt important. Però del continent d'Es Baluard no n'hem sentit cap crítica, malgrat que sembla que podien haver-se cobert més metres quadrats. Però ja arribarem al moment que calgui fer-ho. En tot cas, pareix que la futura ampliació, quan arribi el moment, podrà fer-se perfectament sense necessitat de desfer el que ja està fet, en bona part de l'important espai exterior que ara acull el bater de sol darrere els elevats murs exteriors que ara donen a l'espai semienjardinat damunt el puig de Sant Pere.

De fet, a favor del diàleg constructiu -que mai pot fer mal- estaria igualment la consideració que a una obra de tanta possible transcendència, o amb tanta potencialitat, no li aniria tampoc gens malament que la consideréssim una obra col·lectiva. El que hauria de suposar que també ens tornéssim una mica més exigents amb nosaltres mateixos.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris