cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 21°
21°

Retorn cap a cases

L'assoliment del consens en política exterior és vital per a tota societat lliure. Aquest va ser l'error d'Aznar quan es va embarcar en el conflicte iraquià contra el desig del poble. I per això també provoca vertigen la viada que ha fet Rodríguez Zapatero a l'hora d'anunciar la retirada dels soldats. La precipitació mai no és bona en els afers exteriors. I més per a la societat espanyola, que al llarg del segle XX s'ha mostrat sovint massa permeable als esdeveniments internacionals. Els anys trenta en són un clar exemple, quan l'impacte de l'ascens del nazisme per un costat i l'èxit de la revolucuió soviètica per l'altre entusiasmà bona part del jovent i influí de manera important en l'esclat de la guerra civil.

Per fortuna ara la situació és diferent. Tanmateix, no és bo que els posicionaments internacionals acabin per influir en la política interior. Zapatero ha d'entendre aquestes circumstàncies i, en qüestions tan importants com la retirada dels soldats de l'Iraq, hauria estat millor que fugís dels cops d'efecte i hagués procedit de manera més pausada i amb vista al 30 de juny. Tothom ho hauria entès.

A més, aquesta retirada s'efectua en una conjuntura delicada. Els combats, els atemptats i les accions violentes són ara molt més fortes que fa mig any. Els Estats Units es poden sentir traïts, si més no mentre Bush continuï en el poder. Està clar que Zapatero guarda en la memòria aquell «OTAN, d'entrada no», després convertit en «sí» per Felipe González i que tant de mal va fer al partit socialista. Però entre trair un compromís, tal com féu González, o llançar-se a la piscina el primer dia, tal com ha actuat Zapatero, hi ha un ample camí intermedi que es diu prudència, que és l'autèntica mare de la coherència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris