cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Un conhort que ve de Mallorca

Als menorquins ens ha escaigut la fortuna de veure anunciada l'edició de la toponímia de Menorca de Josep Mascaró Passarius. Serà una obra que sortirà a llum, pòstumament, per devers el setembre proper: vuit anys després del traspàs de l'autor l'any 1996.

La gran notícia editorial -segurament una de les novetats cabdals de l'anyada- la deurem, no pas als editors menorquins que tantes obligacions morals i laborals havien contret amb ell, sinó que ho haurem d'agrair a la voluntat dels mallorquins. En concret, a la proverbial conducta de l'editor Pere Serra, un home que, d'ençà els darrers anys, dedica bona part de la seva història empresarial a propiciar obres voluminoses d'excepcional valor patrimonial per a la cultura de les Balears. Estic pensant, per exemple, en les monumentals enciclopèdies de la Medicina de les Illes i la de Mallorca, en el diccionari de pintors i artistes, en les biografies dels Reis de les Mallorques, en el compendi de les races autòctones de l'arxipèlag o en la versió catalana -d'una importància colossal- del Die Balearen, etcètera. Qui digui, amb la injustícia de les afirmacions mimètiques i mecàniques, que, als menorquins, tots els mals ens vénen de Mallorca, o no acostuma de resseguir els productes estrella del grup editorial del senyor Serra, o, simplement, va conduït per la ceguesa negra i la mala fe. Crec, com abans avançava, que els menorquins érem en deute amb la figura de Mascaró Passarius. No ja a causa de la ingent producció intel·lectual, i específicament arqueològica, toponímica i onomàstica, que ens llegà en morir, sinó, de manera molt més peremptòria encara, per l'allau de feines desinteressades que donà a l'illa a través dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals del seu temps, sense que mai -mai!- el seu entusiasme inexhaurible hi fos retribuït. Ni tan sols amb la paraula gràcies. Mascaró Passarius va estimar Menorca com, potser, l'illa natal no ha sabut correspondre'l, principalment per part dels que podien ajudar a immortalitzar la seva memòria. Guard, des de fa un estol d'anys, una carpeta de gruix ben considerable amb els articles arqueològics o cartogràfics i amb els reportatges d'història cultural menorquina que va publicar des de 1980, que és l'any en què vaig incorporar-me al món periodístic. Ningú, però, cap beneficiari d'aquestes col·laboracions, no ha demostrat interès, que se sàpiga, a ordenar-los i compilar-los per a la perpetuïtat de la impremta major -vull dir la definitiva. Encara romanen sepultats sota el pes exsangüe d'hemeroteques i fonoteques. Entretant, vista la necessitat d'evitar la paràlisi editora del llibre de la toponímia de Menorca que tenia llest per publicar abans que la mort se l'emportàs per sempre més, la reacció de les institucions oficials va ser eixorca i decebedora, diria que injusta. Vuit anys d'acumular frustracions, bones paraules i misèria moral, a la fi s'ha encès la llum de l'esperança. Ara sí. Ens ha hagut de venir -en una lliçó plausible i dilecta- de mans dels mallorquins. Aquest menorquí, senyor Serra, us ho agraeix de tot cor. Hi heu actuat de pal de paller, congriant el compromís del Consell Insular i Sa Nostra, i ara ja és una veritat compromesa l'eixida del corpus toponímic de Menorca en l'edició menorquina d'Ultima Hora. Crec que encerteu de ple a ple. Editant-la, fornireu el nostre cos bibliogràfic i cultural. Però, en justa recompensa, voldria que també vós, senyor Serra, hi veiéssiu enlairat, una mica més, el prestigi balear del grup mediàtic que presidiu.

Us confessaré que, en la meva condició de menorquí, m'hi sent doblement afavorit. Primer, perquè, en una fracció mínima però explícita, també m'editeu a mi. L'estiu de 1982 vaig ser col·laborador de camp de Mascaró Passarius. Per a la seva obra, hi vaig recollir la microtoponímia de les possessions del nord del terme d'Alaior, que és el municipi comú de l'estimat arqueòleg i de jo mateix. I en segon lloc, que és el que compta de veres, m'afavoriu perquè beneficiareu la cultura menorquina: la cultura que jo, en el mestratge de Mascaró Passarius, estim de soca-rel. Us agraesc que, en aquest cas, el conhort ens véngui de Mallorca.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris