cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
15°

Públic versus privat

Mai de la vida no he estat gaire xafarder. No m'agraden les revistes del cor ni els programes televisius d'aquesta temàtica. No solc parlar de les relacions personals del proïsme a no ser que es tracti d'amics o familiars de prop que passin per una situació que m'obligui a solidaritzar-me amb la seva desgràcia o a alegrar-me de la seva felicitat. De tant en tant, emperò, em trob assegut enmig d'una rotlada i sovint passa que la conversa es va decantant cap a aquest tipus de qüestions. Quan s'arriba en aquesta situació jo em solc avorrir bastant, intervenc poc, em fugen les ganes de dir la meva. Fins i tot qualque pic arrib a desconnectar i, quan me'n tem, som a un altre lloc, ben lluny. Tanmateix he de reconèixer que les noces, separacions, divorcis, banyes i orientacions sexuals dels famosos, dels coneguts i dels amics dels coneguts, interessen a un bon grapat de gent. L'audiència de determinats programes de televisió i la gran difusió de les revistes del cor en són la prova.

Jo, contràriament, solc estar més preocupat pels afers que m'afecten directament o indirecta, que no per la vida íntima dels meus congèneres. La meva ètica personal em diu que no m'he de ficar amb la vida privada dels altres, però que he de participar activament amb el que és col·lectiu, i opinar de tot allò que ens afecta a tots: la cultura, la política, l'economia, l'estat del món, la ciència, l'educació, la religió, la música,...

El que passa és que aquests temes no són ben rebuts en alguns ambients. He indagat al respecte i he arribat a la conclusió que els qui defugen parlar del que és públic, algunes vegades ho fan empesos per la por de fer el ridícul degut a la seva manca de coneixement dels temes, però la majoria si els demanes perquè en defugen et diuen que no volen conversar d'aquestes coses per no provocar enfrontaments innecessaris entre els participants. Troben que parlar, per exemple de la guerra d'Iraq, de la proliferació de xalets per foravila o del tancament de Som Ràdio, pot fer trontollar la distensió i el bon ambient de la reunió. Altrament opinen que contar que tal dia varen veure tal conegut que sopava amb una persona diferent de la seva parella habitual, no crea cap tipus de problema entre els contertulians i a més amés fa gràcia.

A mi em sap greu, però discrep totalment d'aquest plantejament. A part de l'argument que ja he explicat més amunt en el sentit que crec que s'ha de respectar la intimitat de tothom, trob que és equivocat pensar que xerrar de la vida personal dels altres no causi menys problemes que parlar de qüestions públiques. És ver que si parlam, per exemple, de política, ens poden trobar amb una rotlada dividida, enfrontada i àdhuc emprenyada, però això no té el perquè ser així si tots els participants defensen les seves opinions de forma educada sense desqualificacions ni atacs personals. Però conec més d'un cas que la xafarderia que qualcú ha amollat sobre una tercera persona en un d'aquests fòrums improvisats, després de passar per una, dues, tres, o fins i tot més boques, ha arribat al protagonista, amb la conseqüent mala maror que us podeu imaginar per l'autor de la contarella, que ha hagut d'aguantar els retrets. No sé què és pitjor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris