cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Els secrets dels danesos

Dinamarca és el darrer país en la fila dels que admeten errors en el seu assessorament del cas d'Iraq abans que començàs la guerra. El govern de Copenhaguen ha demanat la desclassificació d'un grapat de documents que li serviren per prendre la decisió d'enviar un submarí i un vaixell de guerra per complir tasques de suport en els atacs contra el règim de Saddam Hussein. Es vol defensar davant les acusacions d'un oficial militar que diu que el Govern va aprovar la seva participació en el conflicte sabent que no hi havia gairebé cap possibilitat de trobar 'armes de destrucció massiva' a l'Iraq. El Govern ha hagut de reaccionar per no perdre encara més credibilitat. La presentació d'aquests documents secrets és la primera línia de defensa. Ha fet una declaració dient que la qüestió de les armes iraquianes no era tan clar i que, en tot cas, tot el que es va dir al Parlament per convèncer el país era cert. Com sempre amb aquest tipus de declaracions, de cop el dubte sobre la veracitat del que diu el Govern ha crescut. El primer ministre Ander Fogh Rasmussen va dir als diputats en el seu moment que no creia, sinó que sabia que hi havia armes d'aquestes a l'Iraq. La seva fiabilitat ja no sembla tan evident. Alguns dels que manejaven la intel·ligència militar llavors, i que ara són al carrer, semblen no estar d'acord amb la versió oficial. És una història que té ecos a moltes capitals europees. Els mateixos serveis secrets danesos no s'escapen d'una crítica molt dura també. Un dels seus operatius militars ha dit que els documents que han de desclassificar no contenen cap sorpresa. Ha dit que si un llegeix la revista setmanaThe Economist no contenen res que no haurà llegit. L'efecte d'això és doble. Augmentarà la venda de The Economist almenys en alguns cercles de Copenhaguen i donarà noves forces als que argumenten que Europa ha de concentrar els seus recursos militars i d'intel·ligència en unes poques organitzacions que ens serveixin a tots. Tenir ben aviat 25 serveis d'intel·ligència distints, un per cada estat membre de la Unió Europea, la majoria dels quals reuneixen poca informació més valuosa que la que surt en les revistes internacionals, és una aberració. Anant per separat d'aquesta manera molts es veieren obligats a empassolar-se qualsevol creació presentada pels serveis secrets americans quan decidiren atacar l'Iraq, els resultats del qual els coneixem tots.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris