nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

ZP, educat contranacionalista

Finalment només ERC ha optat per la tàctica de girar el calcetí. Volent fer veure que hi haurà algun pacte profund en allò que expressament el PSOE ha rebutjat. Si els altres nacionalistes s'haguessin comportat més o manco igual, potser l'esperança nacionalista encara tengués sentit. Però amb la fractura brutal que ha provocat ZP en el nacionalisme, en només dos dies de debat d'investidura, no queda marge per a res més que la fantasia.

Ben cert és, ara se veu encara més nítidament, que cap aliat no és millor per al nacionalisme vertaderament sobiranista que els conservadors en general i don Josemari en particular. Ha estat retirar-se ell i ser succeït a la presidència del Govern per una persona amb formes educades i això ja ha bastat per desfer qualsevol opció d'unitat d'acció nacionalista. El panorama que queda després de l'educada ventada de ZP ho diu tot. Els aliats europeus de Galeusca se trenquen en tants de bocins nacionals com unitat cap a fora pretenen: al BNG li basta que ZP els ho negui tot educadament, CiU no es fia educadament del socialista però tampoc no en fa sang, mentre que els del PNB s'enfaden molt, tot i que educadament, davant de la radical negativa del PSOE, molt educada, a contemplar res del pla Ibarretxe i la displicència de ZP (educada, naturalment) a recomanar-los o suggerir-los «una rectificació» que, en el fons, no se diferencia gens de les negatives anteriors (gens educades). Encara més, en l'altra aliança, suposadament més radical i independentista, formada bàsicament per ERC i per EA, la presumpta unitat i homogeneïtat ideològica sobiranista i/o autodeterminista s'esmicola quan se tracta de relacionar-se, educadament, amb el PSOE: EA li diu amb molta educació que res de res, mentre que ERC li confessa el seu amor educat i passional.

Així que el que hem vist a Madrid en aquests dos dies és l'enèsima repetició de la impossible unitat d'acció nacionalista enfront o en contra de l'unitarisme nacional espanyol. Per plural que sigui, unitarisme al cap i a la fi és el que anuncià don Zapa. Com no podia ser d'altra manera, naturalment, perquè s'ha de ser ingenu com per imaginar que un president d'un govern nacional espanyol d'un partit espanyol se posi a fer «segones transicions» per trencar la unitat nacional espanyola. Però en fi, això se deia, des de no pocs grups nacionalistes. Tornant al tema, la investidura de ZP ha servit per evidenciar que no hi ha vacuna més eficaç per prevenir la hipòtesi de neoestructuralisme polític pseudo confederacionista i/o plurinacionalista que el poder central doni al nacionalisme català la possibilitat de parèixer que és cosa a Madrid, i s'ha acabat el problema. No fa falta fixar-s'hi gaire per veure que a través del temps que transcorre, les circumstàncies que canvien i les conjunturals majories polítiques que se succeeixen a Madrid si res se manté inalterat és que la radicalitat nacionalista catalana és tanta com més allunyada està del poder madrileny i tan poca com més acostada l'hi deixen estar. Quan tocava a CiU obtenir placa commemorativa de l'ABC pel fet de ser Pujol l'espanyol de l'any, ERC aspirava a la independència, superant en reivindicació nacionalista els conservadors pujolians, i, al cap d'uns anys, iniciava la fase de voler substituir CiU com a pal de paller o, per al cas a la Villa y Corte, caixa enregistradora. Ara, les tornes han canviat. A ERC li basta que el poder madrileny la deixa acostar-se-li a canvi de no res (excepte, potser, que El País faci Carod espanyol de l'any) i ja aparca el que fa dos dies era la immediata posada en pràctica de la «segona transició». Una posició, la d'ERC a Madrid, que, a banda de deixar la condició de caixa enregistradora en purament simbòlica, contrasta molt amb la de CiU que pactava amb el PSOE el 1993 o amb el PP el 1996 a canvi de tangibles rèdits.

El resultat dels Dos Dies de la Gran Educació és que el PSOE s'ha convertit en el pivot al voltant del qual balla una part del nacionalisme que deixa fora de joc l'altra: CiU, PNB, EA i NB. A la pràctica això vol dir que, com educadament advertí ZP sobre el pla Ibarretxe, les aspiracions sobiranistes s'hauran d'ajornar per a algun altre mil·lenni. Fins aleshores, que ningú no esperi més que educades negatives. I a donar les gràcies, com toca fer als al·lots ben educats.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris