nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

De González a Zapatero

Rodríguez Zapatero arriba a Moncloa amb les mans molt més lliures que el seu antecessor socialista Felipe González, el qual es féu amb el poder el 1982 poc després d'un intent de cop d'Estat, amb ETA avalotada i amb l'administració plena d'antics membres de l'aparell administratiu franquista. Ara les coses són molt diferents. Zapatero té les mans molt més lliures per treure endavant el seu projecte de transformació i modernització de l'Estat. En l'actualitat l'Exèrcit és constitucionalista fins a la medul·la; ETA és un grup residual que torna a parlar de «treva», i l'aparell de l'Estat, ara molt més professionalitzat, està compost en bona part per generacions joves que no conegueren la dictadura.

Zapatero ho té tot al seu favor (inclòs l'obert suport de l'eix París-Berlín) per a conduir el canvi tranquil cap a una societat altament descentralitzada i lliure, on els autogoverns de les diferents comunitats tenguin un pes real a l'hora de la conducció del destí comú. Aquest model és el que acabarà amb la intolerància i el sectarisme que sempre han anat de la mà del neocentralisme. Una de les lliçons de les passades eleccions és que el poble vol un Estat molt més proper als ciutadans, de peus en terra, on sigui molt difícil, per exemple, que un il·luminat fiqui Espanya dins una guerra sense que hi hagi suficients ressorts que el facin recapacitar abans de prendre una decisió tan greu.

És possible que Zapatero no tengui tants de problemes com molts esperen per entendre's amb el PP en la reforma del Senat i en l'aprofundiment autonòmic. La força dels fets pot sempre molt més que els prejudicis. I la demanda social va cap a la transformació de l'Estat.

De fet, la legislatura que ara comença és la de la superació dels tics aznaristes. I aquest procés acabarà per afectar de manera inevitable el PP. Però l'habilitat de Zapatero passa, abans de res, per dialogar amb el PNB i amb el tripartit català juntamnet amb CiU. Un principi d'acord amb els nacionalsites bascs seria un gran dinamitzador del canvi. S'equivoquen els que pensen que Zapatero assolirà èxits pactant amb diferents autonomies a espatlles d'Ajuria Enea i de la plaça de Sant Jaume. És aquí on rau bona part del motor del canvi, igual com ho va ser a finals dels anys setanta. És aquí on es faran passes irreversibles cap el federalisme, i també cap a la cohesió de l'Espanya plural. Quasi dos segles de discòrdies civils podrien cicatritzar sota el mandat de Zapatero. Si manté la humilitat, la capacitat de cedir, el respecte envers les diferents llengües i cultures que conformen la Pell de Brau -i ho fa amb les idees clares sobre el model que cerca- la legislatura que comença pot ser la més important des de la recuperació de la democràcia el 1977.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris