lluvia ligera
  • Màx: 26°
  • Mín: 25°
26°

Un negre als jutjats de Palma

Els fets succeïren fa uns mesos als jutjats de Palma, als que estan situats a la Via Alemanya, concretament.

Un jove (uns trenta i pocs, li posaria) es dirigí al número de jutjat al qual pocs dies abans l'havien citat per via telefònica. Va entar al despatx de secretaria, es va identificar i va fer saber a una senyora que hi havia allà asseguda que ja havia arribat. La secretària li pregà que esperàs una estona defora, ja que la persona que l'havia d'atendre no hi era en aquells moments i que ja el cridarien.

Mitja hora després, una al·lota el cridà pel nom i el convidà a passar. Ella s'assegué davant un ordinador i es disposà a prendre declaració al jove. De sobte el mirà i sembla quedar-se glaçada, se li trasmudà el rostre i els ulls eren a punt de botar-li de les conques. Es veia regirada i sorpresa. No donava crèdit a allò que estava veient: el jove era negre.

Finalment, la funcionària reaccionà, s'alçà d'una revolada i digué a l'al·lot que ella no el pensava atendre, que enlloc no deia que està obligada a prendre declaració a negres i que, per descomptat, no pensava fer cap esforç per fer-ho.

La perplexitat havia canviat de cos i ara era el jove el qui no es podia creure allò que veia i allò que estava sentint. Una funcionària, que, se suposa, està al servei dels ciutadans, li estava dient totes aquelles nicieses. Una treballadora de l'Administració de Justícia, precisament i paradoxalment, de l'administració encarregada d'impartir justícia, estava perpetrant aquella greu injustícia, aquella demencial ignomínia. L'al·lot, indignat, ofès i un pèl sorprès per la situació (probablement no era la primera vegada que es sentia discriminat o insultat pel fet de ser negre, però segurament pensava que als jutjats no es podien produir situacions com la que estava vivint en primera persona), recordà a la funcionària que, segons les lleis vigents, ningú no el podia discriminar per ser tal com és. Que la Llei prohibeix explícitament qualsevol tipus de discriminació pel fet de tenir la pell d'un color o d'un altre. La funcionària repetia una vegada i una altra que cap llei no l'obligava a haver d'atendre una persona de pell negra i, a més a més adduïa que l'al·lot, en ser citat per a la declaració, en cap moment no va dir que era negre.

Les altres dues funcionàries que compartien despatx amb ella, lluny de reprovar-li l'actitud de menyspreu envers un ciutadà, de discriminació cap a una persona, lluny d'advertir-li que estava adoptant una postura clarament xenòfoba, li donaren suport i corroboraren la tesi de la seva companya: és possible que la llei digui que ningú no pot ser discriminat per raó del color de la seva pell, però no és escrit enlloc que elles, en tant que funcionàries, tenguin l'obligació d'atendre un negre.

Així les coses, el jove prengué una determinació: no es mouria d'allà fins que qualqú li prengués declaració o fins que li donassin per escrit el motiu pel qual, tot i haver acudit a la citació, no l'havien deixat prestar declaració.

La situació es feia cada vegada més tensa i a l'al·lot, que havia anat fins als jutjats amb l'única intenció de complimentar com més aviat millor el tràmit de la seva declaració, li semblava estar vivint dins un malson tan increïble com insuportable.

La fermesa de l'al·lot va fer que les funcionàries cedissin i redactassin una nova citació per a un altre dia, la qual incloïa els motius pels quals el jove no havia pogut fer la seva declaració.

Sembla mentida, és increïble, però uns fets tan greus, lamentables i perseguibles legalment com els narrats aquí, varen ocórrer, com ja hem dit, fa pocs mesos als jutjats de Palma.

Només heu de canviar negre per catalanoparlant.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris