algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

Noves velles coses

Tenc el costum, copiat del mestre Puya, de jugar-me un pèsoquan faig messions des d'un espai públic com aquest. En aquest cas faré una excepció i, passant-me'per allà el políticament correcte, m'hi jugaré un ou que els pisos no baixaran els seus prohibitius preus si les institucions davallen els imposts que els graven. Com sabeu, no em defineix una valentia desmesurada ni una estima per més risc que l'imprescindible de viure, però és que s'ha de respondre d'una manera grossera als grossers que, a més, ens creuen boianos. I els dirigents del «gremi del totxo», darrerament, freguen l'insult quan lliguen una davallada dels preus dels seus productes a la reducció dels imposts. O és que l'experiència de la davallada, més que considerable, del preu dels doblers, no ens explica a les clares que només ha servit per a incrementar el benefici del gremi, i els preus, a la vegada. Només ens faltaria que, per a mantenir o incrementar els dividends de les seves empreses, la seva activitat no generàs una mínima part dels ingressos que les institucions necessiten per fer front, entre d'altres, a les demandes d'infraestructures i serveis que el mateix creixement urbanístic genera. Potser un dia els preus davallin o es mantenguin, però només succeirà quan, per la llei de l'oferta i de la demanda, els venedors renunciïn a una part del seu benefici (o quan l'Estat decideixi complir amb el dret constitucional a l'habitatge).

No sabrem mai del cert quants d'aquests ostatges, que ara temen per la seva sort en qualsevol racó de l'Iraq, no es veurien en tan terrible condició si la informació no fos globalitzada i veloç. Ho pens després de recordar les paraules d'un càmera de televisió veterà de diversos conflictes bèl·lics que, demanat sobre la barbàrie vista a Faluja, quan cremaren i esquarteraren quatre mercenaris occidentals, assegurà que allò, aquell retorn a un primitivisme cruel quasi contradictori amb el posat civilitzat dels agressors, passà perquè hi havia qualcú a prop disposat a filmar-ho. No s'han de confondre les conclusions: la culpabilitat d'un acte violent sempre és de qui el comet, i aquesta afirmació no admet matisos. Però si no hi hagués unes condicions determinades variarien les formes, i no necessàriament a menys cruels, que quedi clar. No és el moment per a entrar en debats sobre què hi fan, en un país que no és el seu, mercenaris, soldats i empresaris que lluiten o fan negocis estatals sense que existeixi la forma més mínima d'Estat. Ni tampoc sobre la conveniència o no de censurar la informació per a no facilitar l'ús que en fan els violents. Jo només volia que, a tot el que s'ha dit sobre la il·legalitat, immoralitat i inconveniència d'una guerra que acabarà tan malament com preveien, almanco, els que s'hi mostraven en contra, s'hi faci la reflexió sobre el paper de la informació i de l'ús que en puguin fer els resistents, perquè afegeix al banyat de les negres experiències històriques. Quin desastre ens espera.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris