cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
17°

Zapatero ara és el canvi

Tant avui com demà, s'escau fer hores davant el televisor, escoltar atentament i prendre notes. El rei Joan Carles I, després de consultar les forces polítiques parlamentàries en compliment del mandat constitucional, comunicà fa una setmana al president del Congrés Manuel Marín que José Luis Rodríguez Zapatero és el candidat oficial a formar govern. Tot fa suposar que serà elegit en una primera votació, per a la qual cosa li calen 176 vots favorables. Les opcions enclines a la investidura de Zapatero són: PSOE (164), IU (5), CHA (1) i, probablement, ERC (8). El vot d'ERC està condicionat a la concreció de compromisos relatius a la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya; revisió de la financiació autonòmica; suport al català com a llengua oficial de la UE; derogació del Pla Hidrològic Nacional, i «deconstrucció» d'algunes tasques legislatives del PP. Així de clar ho han dit Josep Lluís Carod Rovira i Joan Puigcercós, els que remenen les cireres dins el partit dels independentistes. Si no hi ha entrebancs, crec que poden estar tranquils: les seves demandes formen part del programa del PSOE. IU, liderada pedoctor Gaspar Llamazares Trigo, i la CHA, representada pel cantautor José Antonio Labordeta, un bon parlamentari, donen el seu suport sense contraprestacions a canvi. El PP (148), com és natural, votarà en contra, i el PNB (7), dubta entre el no i l'abstenció, a l'espera de la valoració del pla Ibarretxe en el discurs d'investidura. Declaradament abstencionistes seran: CiU (10), Nafarroa Bai (1) i EA (1). I mantenen el dubte entre el sí o l'abstenció: CC (3) i el BNG (2). «El Xoco» observa la correlació de forces dins l'hemicicle amb satisfacció. M'esmenta de bell nou, i van seixanta, que la crisi del PP s'explica pels l'enganys en l'atemptat de l'11-M, en les raons per entrar a la guerra de l'Iraq i en la catàstrofe dePrestige.

-I ja que hi som -diu-, tampoc oblidis el ciri que es va muntar en les eleccions a l'Assemblea de Madrid, amb connotacions mafiosetes, traïdoretes, i tota la prepotència insultant del president i els seus ministres més pinxos. O les noces de la nena a la graella de granit d'El Escorial, i la mare contenta...

-Home, és cert que tot això els ha enviat a l'oposició i ara menjaran morena quatre anys, si més no.

-Això està fet. Encara que Zapatero no aconseguís els 176 vots de la majoria absoluta en primera volta, a la segona seria elegit per majoria simple.

-Aquest home ha sabut despertar confiança, fins i tot en els sectors més escèptics de l'electorat.

-Perquè mostra un tarannà molt diferent al del seu predecessor en el càrrec. Tot fa suposar que la humilitat substituirà l'arrogància; el consens arraconarà l'autoritarisme, i les veus del carrer, les nostres veus, fitoraran la sordera i el cerumen del cinisme.

-Déu t'escolti, Macari, Déu t'escolti. Perquè mira que si torna a esser com la darrera vegada que governà el PSOE, serà arrencada de cavall i arribada d'ase.

-Aquesta vegada això no té perquè passar. I em sembla un malfadat el que pugui pensar-ho. Ara el que interessa és la revàlida que els espera, el juny que ve, amb les eleccions europees. Si tot va com esper, les dretes es torbaran a xuclar roda.

-Tant?
-Molt més del que ells mateixos no es pensen.
-Jo avui el que faré serà escoltar el discurs d'investidura. Per si grinyola.

-Està engrassadíssim, ho pots escriure.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris