cielo claro
  • Màx: 22°
  • Mín: 21°
20°

El silenci dels hotelers

El president en funcions, José Ma. Aznar, s'incorporarà com a professor associat a la Universitat de Georgetown (EUA) per dirigir seminaris sobre política europea contemporània i relacions transatlàntiques. També, dirigirà debats sobre temes d'actualitat.

Com no podia ser d'altra manera, vaig pensar, l'amic de l'ànima li estén la mà des de l'altre costat de l'Atlàntic; deu intuir que dins el marc europeu té poc a pelar. Massa bé, al cap i a la fi els amics són per això, per tenir-los devora en els moments difícils.

Després me vaig topar amb un titular de Joan Riera que deia textualment «Aznar parteix enmig del caos»; aquesta frase que encapçalava l'article d'opinió me va inquietar més del que ja hi estava. Perquè el Sr. Aznar se'n va, però, què ens deixa?, un vertader caos que, probablement, s'hagués pogut evitar. Un bon amic i jo, dinant, coincidírem que ens havia impressionat que, després de l'11-S, els primers comunicats de Bin Laden fessin referència a l'Al-Andalus. Sembla que aquest fet no immutà els nostres governants, ja que el Sr. Federico Trillo no ho tingué en compte per res a l'hora d'humiliar el Marroc amb l'assumpte vergonyós de Perejil. Per la seva banda el president Aznar, en contra de l'opinió pública i de tots els partits polítics, manco el PP, decidí córrer darrere Blair i Bush i ficar-nos dins una guerra injusta i cruel per la qual n'estem pagant un preu molt elevat. L'11-M n'és l'exemple més dramàtic, però no deixa de ser manco inquietant l'intent de rebentar l'AVE, el suïcidi dels terroristes a un pis cèntric de Leganés, o que el Centre Nacional d'Intel·ligència hagi donat credibilitat a la nota manuscrita en àrab, enviada al diari ABC, en què un grup denominat Ansar Al Quaeda amenaça de convertir Espanya en un infern. Tot això al marge de la situació dramàtica que es viu a Iraq i que empitjora dia a dia.

El professor Aznar impartirà les seves classes magistrals, però ben segur que se'n guardarà com de caure d'explicar als seus alumnes que la seva política internacional propicià que Espanya, país econòmicament dependent del turisme, es convertís en principal objectiu del terrorisme islàmic a Europa.

No vull cridar la mala sort, i tal volta sigui prest per avaluar les repercussions d'aquests fets, però, per raons òbvies, la premsa internacional contribueix a difondre la sensació que estem al punt de mira del terror. Ben segur que molts de turistes potencials s'ho repensaran a l'hora de triar el lloc on passar les seves vacances i molts d'ells, probablement, descartin Espanya del seu ventall de possibles destins. M'agradaria saber què en pensen els hotelers d'aquesta situació, saber si veritablement els inquieta tant com els inquietà en el seu moment l'ecotaxa. Seria interessant que, considerant la conjuntura actual, s'avancessin a les institucions i, de motu propi, llancessin alguna campanya explicant que les Illes Balears són un lloc segur perquè es tracta d'un territori fraccionat i, per tant, bo de controlar. Pel bé dels seus interessos, haurien de mostrar la mateixa agilitat i els mateixos reflexos que mostraren a l'hora de transmetre que estaven en contra de cobrar un tribut per pernoctar als seus establiments. És estrany el seu silenci davant una situació que revesteix molta més gravetat que la maleïda ecotaxa. El glamour de Michael Douglas no basta per curar aquesta mala ferida.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris