nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
20°

Girar el calcetí

Demà, José Luis R. Zapatero s'enfronta a la investidura com a president del govern nacional. Si no hi ha res de nou, passat demà serà ja el cap de l'Executiu. Terrorismes i política econòmica al marge, l'expectació està a saber què dirà sobre l'estructuració de l'Estat i com respondran els nacionalistes.

En política a vegades és convenient usar la que podríem anomenar tàctica de «girar el calcetí» per intentar no rompre una negociació i tenir paciència per arribar a un acord en el futur. Aquesta tàctica és possible quan la part que l'usa assumeix que és millor un pacte, sigui quin sigui el fons del qual, que no seguir sense acord. Per exemple, és el que va fer Josep Tarradelles el 1977 a Madrid amb la reunió que va mantenir amb el president Adolfo Suárez. La cosa va anar fatal, no hi va haver ni un sol punt d'acord, però el vell i veterà polític català, en sortir de la reunió, va dir als mitjans de comunicació que tot havia anat com la seda. Va girar el calcetí. Enlloc de fer unes declaracions que haurien allunyat qualsevol possibilitat de pacte, s'estimà més mentir per seguir negociant. I li va sortir bé, segons avaluaren amb posterioritat molt historiadors, si bé, tot s'ha de dir, des del nacionalisme molta gent ho va veure con una renúncia. Ara, davant del nou govern Zapatero, els nacionalistes estan en una situació semblant a la de Tarradelles. Fan declaracions de bona voluntat, donant per suposat que d'una o d'altra manera hi haurà un pacte de refer l'estructuració de l'Estat, la «segona transició» impossible, que diuen. Enfront de la hipòtesi de pacte, uns estan més disposats a parlar de tot (CC, CiU), d'altres posen el llistó molt més alt (PNB i EA) i els tercers (ERC) naveguen entre les dues altres opcions a l'espera d'esdeveniments. De moment, ningú no vol trencar res, tothom opta per fer de Tarradelles, deixant entreveure que una cosa són les declaracions públiques i l'altra el que se podrà negociar discretament amb posterioritat. Els més moderats i pragmàtics (CC, CiU) actuen amb l'objectiu que hi hagi una «interpretació» més autonomista de la Constitució, els més radicals (PNB-EA) volen una acceptació d'un principi (el d'autodeterminació) clarament inconstitucional el qual, per ser acceptat, requeriria d'un reforma de la Carta Magna, mentre que els tercers (ERC) juguen amb la semàntica, situant-se entre uns i altres, per fer veure que són radicals com els segons però en la pràctica sense descartar actuar com els primers, degut, sens dubte, a ser aliats del PSOE a Catalunya, en el sentir que podrien acceptar fàcticament (sense renunciar a res però no posant terminis d'execució) el mateix fons d'estructura d'Estat existent però reservant-se una terminologia trencadora. Zapatero i el PSOE juguen com ERC, però a la inversa. És a dir, utilitzen terminologia que podria conhortar els nacionalistes moderats, per ventura també a ERC, però no accepten de cap manera el mínims de canvis de fons que exigeixen els radicals. Les tàctiques polítiques de tots ells són legítimes i, a més, en política a vegades, com va fer Tarradelles, se sol mentir a tothom, especialment als propis seguidors, per intentar un pacte de mínims que sigui millor que el que ja se té. Ara bé, a banda dels interessos respectius i les diferències entre el què se diu i el que de veres se podria fer, el tema central segueix essent el plantejat des de fa anys. On hi ha la possibilitat d'acord? O els nacionalistes renuncien a la pràctica al dret d'autodeterminació o no hi haurà res a fer. A l'actual Constitució no hi pot entrar, i la reforma amb contra o al marge del PP és impossible. Per tant, l'essència del pla Ibarratxe mai no serà una realitat pel País Basc ni res semblant tampoc ho serà per a Catalunya. Hi pot haver, això sí, una negociació que (amb la desaparició d'ETA i l'aïllament absolut dels nazis) permeti un punt de trobada: parèixer que se té el dret esmentat sense tenir-lo en realitat, dotant el País Basc del màxim d'autonomia possible previst a la Constitució (a través disposicions addicionals, que preveuen, entre d'altres, la incorporació de Navarra al País Basc, fins i tot) i que, amb adaptacions, el mateix camí servesqui per a Catalunya. A partir de demà veurem què s'hi pot fer, sobre tot això, i sobretot començarem a veure i escoltar moltes girades de calcetins.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris