tormenta
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
19°

Romeria ferroviària (i II)

Durant la visita a la línia Inca-Manacor organitzada per la Conselleria d'Obres Públiques, el director general d'Obres Públiques, Carlos Jover, va tenir una actuació impagable. Aquest senyor deu cobrar cinc vegades més que qualsevol mortal de l'erari públic, però es va atrevir a dir que no s'havia vist mai a Espanya una obra on hagués passat quelcom similar. Un cor de veus li va respondre quasi a l'uníson: «I l'AVE Madrid-Lleida, què?». On és l'alta velocitat d'aquest tren que transcorre entre forats i protestes dels geòlegs denunciant que no se'ls havia tengut en compte? És un AVE disminuït de preu gegantí que encara no se sap quan circularà a la velocitat que toca per culpa de problemes cosins dels que té la línia Inca-Manacor. I a pesar de tot, circula! perqué a algú sí «le da la gana!» a diferència del que deia la consellera Mabel Cabrer durant la romeria*. I just en el mateix instant en què Jover deia aquell doiarro, a Madrid es reobria un forat de 17 metres a l'autovia de València (A3) al seu pas per Perales de Tajuña. Personal contractat pel Ministerio de Fomento hi havia estat fent feina durant tres dies a marxes forçades per tenir-ho tot asfaltat i pintat de nou de cara a l'operació sortida de Setmana Santa. I en un parell d'hores, pataplam!, tornà a aparèixer el forat. Ha, ha, ha, que no s'havia vist mai a Espanya! Ha, ha, Jover, ha, ha, quina conya! O a aquest Estat es donen moltes casualitats o l'obra pública no es fa com toca. Per quina opció s'inclinen?

El cas és que el tren ja no arriba a Manacor. SFM deu ser l'única companyia ferroviària del món interessada a tancar les seves pròpies línies. És clar que això no és nou. L'any 77 va passar el mateix i el benefici va ser per a la companyia d'autobusos AUMASA. Tal com ara. I els perjudicats, els passatgers. Tal com ara. El tren que ara roman immobilitzat podria anar a 30 quilòmetres per hora durant 12 quilòmetres i encara arribaria abans que els autobusos de «ses rectoretes»! Quin estrany poder tenen empresaris del transport per carreteres com aquestes que, tot i la seva ineptitud per donar un bon servei, aguanten legislatura rere legislatura sigui el color que sigui el que governa? República bananera és poc per definir un país on aquests empresaris es permeten la poca vergonya d'admetre públicament que veuen interessant la inversió en ferrocarril sempre que no deixi en inferioritat de condicions els seus negocis de transport de passatgers per carretera. Per no deixar en inferioritat de condicions una empresa com AUMASA, els futurs trens de Mallorca haurien de ser estirats per mules! I tot i així podrien continuar quedant en inferioritat de condicions. El que ens vénen a dir aquests insignes empresaris és que d'inversions ferroviàries, res de res. No és d'estranyar que a Balears encara ens faltin més de 200 quilòmetres per arribar a la mitjana espanyola i més de 300 per arribar a l'europea. A principis de segle XX la xarxa ferroviària mallorquina arribava als 200 quilòmetres i avui només als 76. Som al segle XXI, però no es nota gaire: falten vies i sobren cacics. Els empresaris del transport encara no han entès que tren i bus són complementaris, que es necessiten mútuament. Que convivint en pau hi surten guanyant tots dos. Molts conductors d'automòbil i de camió antitrén no han entès que si es treuen cotxes de la carretera ells guanyen en seguretat, rapidesa i comoditat.

Molts governants no han entès que ells no estan tan sols al servei de certs interessos, sinó també del poble. Aquest que va descarrilar no era «el tren del Pacte de Progrés», com publicava un setmanari manacorí: és el tren dels mallorquins, dels que voten el PP, el PSIB, EU-Els verds, UM, PSM, ERC... Ara haurem de veure durant quin temps els ciutadans mallorquins estan disposats que els tenguin segrestat el seu tren. La conselleria i els seus «tècnics» diuen que necessiten 160 dies. Un equip de professionals prestigiosos i amb experiència en la direcció d'obres ferroviàries diuen que amb quinze n'hi hauria d'haver de sobres.

(*) Segons l'Alcover Moll, una romeria és una pelegrinació devota. Per tant, tenint en compte la devoció mostrada per Serveis Ferroviaris de Mallorca per tancar la línia, la visita organitzada per la conselleria es podria qualificar com a tal.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris