nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Un bon exemple

El festival d'Eurovisió torna estar de moda després d'algunes dècades de desprestigi que l'havien duit gairebé a l'ostracisme. Fa un parell d'anys, gràcies als concursos de l'estil d'Operación Triunfo, hom ha aconseguit reviscolar-lo i retornar-lo al món mediàtic. L'interès del públic ha augmentat, s'ha multiplicat l'audiència de la seva retransmissió televisiva i torna servir de plataforma de llançament per als artistes que hi participen, especialment per als qui hi queden ben classificats.

Un esdeveniment d'aitals característiques pot ser aprofitat per a quelcom més que per a batre rècords d'audiència i, de fet, així ho han entès alguns estats europeus, entre ells Espanya. Des del mateix format d'Operación Triunfo fins al seguiment de l'event i els comentaris que se'n feien durant la seva retransmissió s'evidenciava un afany de revitalització del nacionalisme espanyol. No sé si va ser primer l'ou que la gallina, si hom va crear tot el muntatge amb aquesta intenció o, si vist l'èxit inicial, el govern del senyor Aznar s'hi va afegir i va aprofitar l'avinentesa per fer anar l'aigua cap al seu redol. Però els fets hi són.

De tota manera cal reconèixer que aquesta utilització partidista d'Eurovisió no és d'avui. Mai de la vida, en la catefa d'anys que es fa, cap cantant o grup no ha pogut representar Espanya en un idioma que no fos el castellà. Recordem l'afer Joan Manuel Serrat. I és que als successius governs espanyols, tant el de Franco, com els d'UCD, el PSOE i el PP, han estat al·lèrgics al reconeixement de la pluralitat lingüística i nacional dels seus súbdits, especialment dins l'àmbit internacional, fins a l'extrem de bandejar les llengües distintes del castellà dels passaports, els segells de correus, els permisos de residència...

Aquest fet contrasta amb la pulcritud d'altres governs europeus en els quals hi conviuen diverses llengües, en el tractament d'aquest tema. A Bèlgica, per exemple, tant el francès com el neerlandès, com fins i tot el molt minoritari alemany, són emprats tots tres en els segells de correus. Tanmateix el que m'interessa avui és divulgar i comentar una notícia que va aparèixer fa un parell de dies al diari electrònic Vilaweb: Estònia ha triat una cançó en llengua voru per a representar-la a Eurovisió. Es tracta d'un tema titulat Tii (El camí), interpretada pel grup Neiôkôso, format per cinc al·lotes. El voru és un idioma minoritari a Estònia, que és parlat només per unes setanta mil persones de la regió de Vôromaa, al sud-est del país, i pertany, com l'estonià mateix, al grup de les llengües finoúgriques. Aquest fet hauria de servir d'exemple al futur govern de Rodríguez Zapatero, que tant s'ha fartat durant la campanya electoral de dir que serà respectuós amb la diversitat de l'Estat Espanyol. L'elecció per a Eurovisió d'una cançó en una llengua que no fos el castellà de sempre, podria ser un primer gest per a encetar la plurilinguació i plurinacionalització de l'Estat. Veurem si les promeses es tradueixen en qualque cosa tangible o queden, tal com ens tenen avesats, dins l'intangible món de les idees. Tal dia farà un any.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris