nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
24°

L'ascensió de Barceló

La primera conseqüència del procés de profunda renovació que està afectant el PSOE balear s'ha concretat aquesta setmana. La presidenta del Consell menorquí, Joana Barceló, ha estat triada com a màxim responsable del grup parlamentari a la Cambra illenca. La dirigent mallorquina Francina Armengol exercirà de portaveu, mantenint així l'aparença d'equilibri intern entre les diverses faccions en lluita soterrada que hi ha en el si del PSOE. El càrrec que ocuparà Barceló no és res protocol·lari o simbòlic. En absolut. És executiu. Serà ella la que dirigirà i coordinarà la tasca parlamentària que és, al capdavall, allà on els socialistes demostraran si són capaços, i com, de ser alternativa al PP per d'aquí a tres anys. Per a més significació política del nomenament, el càrrec és nou, en el sentit que sempre havia estat doble, president i portaveu, i ara, en canvi, se separa per dotar"lo de la unipersonal condició executiva de direcció. L'ascensió de Barceló en el PSOE no s'ha produït de sobte. Durant els quatre anys del Pacte de Progrés se va mostrar en més d'una ocasió crítica, o aliena segons els casos, amb alguns dels vectors més importants de la política que l'antiquisme duia a terme. Entre d'altres, amb l'ecotaxa, que mai no va veure clara i, també, amb l'aposta que feia Francesc Antich i el seu entorn presidencial per l'exageració de l'autoctonisme, que entrava en competència directa amb el nacionalisme. Ella, també expessemera com Antich, trobava, com fa a Menorca, que com es guanyen votants no és amb gestos i propaganda pseudonacionalista sinó "com va dir en una entrevista el juliol" «oferint confiança» i sabent que pel projecte socialista «la qüestió no és ser més o manco, o poc o gens nacionalista» ni fer de l'idioma cap bandera. Les divergències amb l'oficialitat les expressava sempre de portes endins. Públicament mai no va fer res que posàs en qüestió la jerarquia. Ni tan sols quan "trencant la tradició de quotes insulars" l'únic conseller menorquí va ser destituït, el setembre de 2001. Crítica per una banda i disciplinada per l'altra, la seva credibilitat entre els seus companys creixia. La derrota general del 25 de maig només tengué una excepció, en el PSOE: Menorca. Ella. Quan d'altres intentaven trobar excuses fantasioses i apedaçaments impossibles a partir d'anàlisis d'enginyeria autoexculpatòria, Barceló, tan contundent com diplomàtica, explicava que «després de quatre anys en el Govern no són els resultats que haurien d'haver estat». Així com les tensions internes, en una organització excessivament feble i sotmesa al trauma del fracàs electoral i de la pèrdua del poder, se feien cada vegada més òbvies, culminant amb la crisi d'octubre a Palma, Barceló esdevenia la referència més sòlida. Quan s'intentà tancar la crisi a la capital, l'única persona que era acceptada per totes les parts com a garantia era Barceló. Ni pel càrrec a l'executiva, ni per la responsabilitat institucional li corresponia ser a la direcció palmesana sobrevenguda. Tots la volgueren. Era l'inici de l'ascensió covada durant tant de temps, que la derrota va fer inevitable i que ella no pareixia mai disposada a acceptar. Per altra banda, és la dirigent illenca que més directa i bona sintonia té amb Zapatero, i a la qual més respecta la cúpula socialista de Madrid, condició que li dóna encara més projecció. La voluntat d'Antich d'anar"se'n a Madrid precipità la següent passa. Barceló se convertia, dimarts passat, en la presidenta del grup parlamentari. Ja se veurà quin paper haurà d'assumir en el pròxim congrés del PSOE. El que és segur és que serà important. Probablement amb capacitat determinant a l'hora d'establir l'estratègia general del partit a Balears durant els pròxims tres anys. És la persona que millor encarna el que tots els grups enfrontats ja assumeixen com a inevitable. Matisar o fins i tot oblidar el passat antiquista per, amb o sense Antich al capdavant, recrear un nou PSOE. Un nou projecte nítidament socialista amb aspiració de ser percebut clarament com alternatiu al PP i que, per això mateix i sobretot, no se deixi arrossegar pels tics ideològics més propis de PSM, EU o Verds, dels quals se desmarcaran bastant i amb els quals aspiren que el pactes que s'hi facin siguin en posició d'hegemonia absoluta socialista. Com a Menorca ha aconseguit fer Barceló.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris