nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

En carn pròxima

Ara que el patiment en carn pròxima ha servit com a excusa als sionistes per a fer"nos veure la bondat dels seus assassinats mal anomenats selectius, convé recordar, exemples a la mà, la importància de la llei com a norma més enllà de la qual la barbàrie no pot fer més que augmentar en progressió aritmètica. Aquests dies ens han parat un garbellet amb un esquer llèpol i més d'un hi cauria de gust sense reparar en l'encadenament d'esdeveniments que s'amaguen al darrera de la llepolia. Certs tertulians ens han demanat si no era digne d'aplaudir un assassinat selectiu dels terroristes en el cas que la policia hagués disposat d'informació precisa del que preparaven per a l'11 de març a Madrid. Ens diuen que hem d'escollir entre la vida d'uns i la dels altres, i uns són, per definició, els innocents, i jo no en tenc dubte. Però no és aquest el dilema, ni a Palestina ni a Madrid ni a Faluja, on els iraquians tendrien dret a matar, a qualsevol lloc del món, soldats nord"americans abans que ells descarreguin els seus míssils portadors de terror o terroristes "que això és el que significa". Llavonses, on seria la diferència entre els qui segueixen una llei i els qui es mouen per l'oportunitat, la revenja i la força? Hi ha diferència entre la policia i els criminals, entre un exèrcit i uns terroristes. I la diferència, en els estats de dret, és que uns es deuen a una llei, que ni fan ni interpreten, i els altres són o actuen com si fossin la llei. La diferència no és poca, per molt que ens preparin lluents paranys amb atractius esquers: noltros tenim la llei que aplicam als altres com si fóssim noltros mateixos, els bàrbars serien incapaços d'acceptar la llei que apliquen als altres. I els bàrbars, avui, són molts: des de les tropes de Sharon als assassins d'ETA, des de l'exèrcit nord"americà que segresta a Guantánamo fins a la xarxa de Ben Laden que ho fa a l'Iraq. Noltros, que encara tenim la llei, convendria que la passejàssim amb més orgull, no sigui que els caps de fava ens acomplexin amb la lluentor de la seva suposada eficàcia.

Parlant d'eficàcia "aquesta paraula que, en boca dels neocons, esdevé passaport per a tot, què n'ha tret Mallorca com a destinació turística, de la celebració d'una fase de la Copa Davis en una plaça de toros? Cert que hi ha hagut personatges que han pogut lluir al costat de familiars reials i convidar els importants de Madrid sense haver"hi de posar cap euro de la seva butxaca, però com a motiu per a tanta (quanta?) despesa, em sembla poc. Convé recordar que, en els països normals, es promociona el que hi ha, no el que desapareixerà dies després de la promoció. Quin és el missatge que justifica la despesa? Quines instal·lacions esportives es promocionen com a reclam? Sembla producte de la megalomania d'aquell qui se sap impune o de qui afavoreix els negocis dels amics.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris