nubes rotas
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
17°

PP i Govern han perdut el nord

Des de fa poc més de dos mesos, les coses no rutllen gaire bé per al PP i per al Govern del senyor Matas. Fins ara, la crisi passa bastant desapercebuda, però els símptomes són massa evidents. Passada l'eufòria del primer mig any de govern, quan va començar a esser hora de passar de les paraules als fets, i sobretot després de la derrota a les eleccions generals del mes passat, l'embranzida inicial ha perdut empenta, i la prepotència amb què volien posar en pràctica la seva política ha donat pas a l'evidència que la majoria absoluta no dóna carta blanca per fer la santa voluntat del polític de torn. Així és com a tots els àmbits d'actuació del Govern Matas s'estan produint dos fets bastant evidents: o bé inoperància absoluta, i com a màxim voluntarisme inoperant (Treball, Comerç, Agricultura, Medi Ambient,...), o bé fracassos més o manco rotunds. Encara que sembli impossible, una de les principals fonts d'aquests fracassos ha estat la política lingüística, on han fet figa tant les mesures adoptades per la Conselleria d'Interior com la línia que volia seguir la Conselleria d'Educació. En el cas d'Interior, els tribunals s'han encarregat de posar límit als abusos del senyor Rodríguez. I en el cas d'Educació, l'empanada mental del senyor Fiol amb el bilingüisme i el desgavell que ha armat amb l'avaluació i la valoració dels coneixements de català han estat monumentals. Tanmateix, no hi ha manera que aprengui la lliçó, perquè encara fa poc plorinyava dient que esperava que el nou Govern (de Madrid) no impediria el desplegament del bilingüisme, i sembla que ara creu que bilingüisme és que els pares puguin triar la llengua en què volen que els seus fills rebin la primera ensenyança. Tot és possible en aquest món, però m'estranyaria moltíssim que a Madrid estassin disposats a acceptar una interpretació tan absurda del bilingüisme, que faria que els mils i mils de catalans que viuen a Madrid puguin demanar que els seus fills rebin a les escoles madrilenyes la primera ensenyança en català. Els polítics d'allà no venen tan fàcilment la seva llengua a l'invasor (català, en aquest cas). La Consellera de Sanitat, que va entrar amb tantes ínfules, no ha esta capaç fins ara de fer res més que deixar augmentar les llistes d'espera i reconèixer la saturació hospitalària, amb un 13 per cent d'operacions suspeses. La Conselleria de Turisme, a part de reconèixer les greus deficiències del nou stand balear a la FITUR i de fer"se la foto amb Michael Douglas a la ITB, es passa el dia queixant"se de la mala imatge de Mallorca, si bé dient que s'està superant, però sense que això es traduesqui en un augment de turistes més enllà del que provoca el fet de la recuperació econòmica a Europa, en la qual el senyor Flaquer no hi té art ni part, ni donar"se compte que cada vegada que esmenta la mala imatge està reforçant els prejudicis que vol combatre. De les carreteres, què podem dir, quan han deixat caure el seu projecte estrella, l'absurda autovia Inca"Manacor, amb l'alegria contenguda, però evident, del seu soci Unió Mallorquina. I a Presidència no tenen més pensada que fer una televisió autonòmica que costarà un ull de la cara per oferir lo que ara ja podem veure gratis total, i encara l'hauran de fer amb el català com a llengua vehicular per imposició d'UM, i a la vista de l'estultícia que suposava fer una televisió en mallorquí i pensar que seria ben rebuda a Menorca i a les Pitiüses. Davant aquest escenari, no és estrany que les diferències internes siguin cada vegada més accentuades. De moment, al marge d'anècdotes com Ses Salines, es concentren en la lluita sorda dins l'equip municipal de Cort i en la crítica al President del Parlament senyor Rotger, que és un dels pocs que sembla tenir les idees clares. Però tard o d'hora, el bony esclatarà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris