cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 15°
14°

Coses de l'aritmètica

Un mort ja em sembla massa. Però, així i tot, 450 són més que 200. Direu que començ a l'alçada que s'espera de mi amb aquestes evidències tan rotundes com innecessàries. Però és que, cíclicament, convé recordar les evidències que de tan evidents se'ns obliden. El criminal assassinat de quasi 200 persones a Madrid va copsar l'enteniment de milions de ciutadans d'aquests i d'altres llocs del món. Només a Espanya, i segons la comptabilitat oficial, 11,5 milions de ciutadans manifestaren el seu rebuig a la violència criminal i ompliren carrers i places amb el seu silenci, la seva solidaritat amb les víctimes i el desig de no ser vençuts pels assassins ni els seus còmplices. A la ciutat iraquiana de Faluja ja són 450 els morts pels bombardejos nord-americans dels darrers dies i d'ells, almanco la meitat són civils no combatents; simples víctimes col·laterals situades en el lloc equivocat en el moment equivocat que el valent pilot d'un helicòpter USA llança un míssil telecomandat. Els «alliberadors» occidentals no deixaran sortir al carrer 11,5 milions d'éssers solidaris amb el patiment de les víctimes. Deu ser que la pell un poc més fosca redueix el valor del cos que envolta i 450 no són, ni tan sols, tants com 200 de més blanquets. Coses de l'aritmètica.

També deu ser un efecte estrany de l'aritmètica que el nou edifici que s'alçarà a sa Calatrava tendrà més plantes que els de la vora sense que la normativa ho permeti. Just a la primera línia a sobre de la murada es derruïren les modestes edificacions que hi havia per a fer pisos de luxe per a qui els pugui pagar. Res fora de la lògica del mercat. Però en el seus fonaments s'hi trobaren un centenar d'enterraments i restes de les anteriors recintes emmurallats. Mira per on, els que utilitzen la història de tots com a valor afegit al producte que pretenen vendre, no volen descomptar-la dels seus beneficis particulars i pretenen incrementar cap amunt el que la història els impedeix excavar cap avall. I qualcú els ho permet i ja en el fotomuntatge promocional superen, sense manies, l'alçada dels edificis del costat. Deixau-vos de pardalaria: que un constructor vegi minvades les seves expectatives perquè en un solar devers Son Punyeta, quan s'excaven els fonaments apareixen restes arqueològiques, és un accident que entre tots n'hem d'assumir el cost si volem mantenir el patrimoni. Però quan parlam debessó de la ciutat no hi ha sorpresa: qui compra i qui ven ja ho fa amb el convenciment de tenir «entrebancs arqueològics». El solar que ara volen aprofitar com si no tengués història es degué comprar amb la història incorporada i a un preu que duia implícita aquesta càrrega. Ara, en nom d'aquests «sorpresius entrebancs», pretenen incrementar volums i alçades amb la finalitat d'extreure més benefici, no solament de la història, també del paisatge que neguen al veïnat. Així, els «entrebancs» queden per la ciutat i el benefici per a ells. I ho consentim, que és pitjor.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris