cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

De José Antonio a Aznar

Salvant les distàncies i l'època, és curiós el paral·lelisme existent entre el fons del pensament de José Antonio Primo de Rivera i el de José María Aznar en allò referent a la seva idea d'Espanya. Lògicament, ha plogut molt des dels anys trenta i avui dia és impensable qualsevol forma de feixisme, tal com defensava José Antonio, ja que aquest fou fulminat per les armes el 1945. Però hi ha tres importants traus comuns que expliquen els intents de dretanització de la societat que promogueren ambdós personatges. Aquests tres traus són, en primer lloc, l'odi malaltís cap als separatismos; en segon terme, el menyspreu del que véngui de l'Europa democràtica (sobretot si són lleis progressistes, com en els anys trenta, o d'una Constitució, com en l'actualitat); i com a tercer punt de convergència ideològica caldria recordar una frase de José Antonio: «Espanya necessita una empresa col·lectiva. Quan la trobi, tal com passà fa segles, recobrarà la seva grandesa». I aquest és exactament el motor teòric que ha mogut Aznar per embarcar-se en la guerra de l'Iraq, que ha duit el PP a l'oposició, rebutjat per bona part de l'Europa democràtica. Aznar cercava amb la guerra aquesta «empresa col·lectiva» que donàs a Espanya la idea de «grandesa». Així se superarien els separatismos i Espanya es posaria per sobre dels estats democràtics del continent.

És trist constatar-ho, però l'Estat espanyol ha funcionat aquests darrers vuit anys tenint com a timó un esquema tan simplista de pensament, fins i tot tan pueril, que posa els pèls de punta. Aznar ja veia les grans empreses petrolieres espanyoles fent sucosos negocis a l'Iraq de la mà dels ianquis i, amb els beneficis obtinguts, comprant-se mitja Hispanoamérica (i Portugal, si li deixassin). Era el somni imperial de José Antonio, que acabà jutjat i afusellat. Ha estat la tomba política d'Aznar i dels oportunistes que li anaven darrere.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris