nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Pedres cauen a Perge

A vegades, als redols més a punt d'esboldregar-se, el visitant té la sensació que no se'n sortirà. Llavors va comprovant que tot conserva el seu difícil equilibri. Unes cabres pasturen per dins les restes d'un passat esplendorós, la pastora no fa distincions perquè només vol tenir ben aviat el bestiar sadoll. Així que, històriques o no, totes les pedres li deuen semblar iguals. Els camperols turcs de l'entorn conviuen amb les runes d'una ciutat que, quan era el seu temps, gaudí de gran esplendor. Actualment manté les valuoses restes del naufragi.

Situada prop de la ciutat turca d'Antalya, a la vora del riu Aksu, que era navegable des de la desembocadura fins a la ciutat, Perge fou fundada uns 1.000 anys aC. Com tantes altres -potser aquí més-, aquesta ciutat tingué unes obres que encara avui són d'admirar. Com a exemple es podria destacar el teatre, que tenia unes 15.000 places: o l'estadi, per a 12.000 espectadors. Això només són dues mostres, perquè també hi havia fonts, portes, palaus, temples, termes... Es diu que les termes eren les més belles d'Anatòlia. Fa uns anys que acabà la seva recuperació, i les precioses estàtues que les adornaven actualment s'exhibeixen al museu d'Antalya.

Passejar entre les runes, trepitjant el lluent empedrat de les vies principals, du a pensar un poc en la gent que hi va passar tantes vegades, quan la gran urbs era viva i excitant. Quan es comprava i venia, hi havia naixements i defuncions, s'hi feien representacions teatrals, competicions esportives, i les grandeses i misèries campaven arreu. Avui, amb el fonoll i les males herbes que intenten créixer entre les pedres, els caragolins que s'incrusten als enfonyalls de les pedres esculpides, les cabres menjant i fent cabrioles a l'ombra de les torres a punt de caure, i sentiment de pèrdua constant de paradisos s'ensenyoreix del visitant. Llavors, amb la bellesa i el dolor un s'adona que els paradisos no es perden perquè sempre estan al seu lloc. La gent hi entra, en surt o s'ho mira de lluny. Els paradisos, tal com són, resten com sempre. Esperant. I les pedres que cauen, a Perge.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris