cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
24°

Màster en «aznarologia»

El temps dirà quin profit aconseguiran els alumnes de l'expresident (sona bé) Aznar a la Universitat de Georgetown. Esper que els sigui més profitós que a la dreta d'aquest país que, atabalada en el seguiment cec al líder, encara no ha après a interpretar els manaments de la ciutadania. Però seria una injustícia no atorgar ensenyaments a aquests vuit anys d'aznaritat. Per començar, i sense perjudici de posteriors descobriments, l'esquerra ha rebut una lliçó magistral de per què serveix anar a votar i fins a quin punt deixar de fer-ho no és nihil·lisme sinó pura i dura complicitat amb els governants que s'aprofiten de la baixa participació. Ja sé que a les lliçons magistrals no se'ls suposa més durabilitat que a les que no ho són i que per a molt magistral que sigui el mestre són les capacitats dels alumnes les que determinaran el benefici de l'ensenyament. Però una bona lliçó, a vegades, serveix d'estímul i obri la gana per a d'altres. La història no convida a l'optimisme i aquests ensenyaments serviran per al que han servit molts d'altres i de més durs: per a poc o per a res. Però ara, en calent, acabat d'aconseguir el màster general en aznarologia, pens que l'esquerra té una bona base per començar un altre curs, amb altres mestres i si, per un d'aquells casuals, necessitam més lliçons com la rebuda o dosis de record per a manfutistes persistents, no cal que es molesti en deixar el confort nord-americà ni que corri el risc de perdre els altíssims emoluments habituals en una societat que paga bé als seus investigadors i bons mestres, i ell ho és: que la faci per internet i em compromet a publicitar-la.

No sé si va ser per fer-ho en un lloc públic com la tribuna del nostre Parlament o perquè l'únic díscol amb la línia oficial del PP no és el senyor Rotger i molts més són crítics amb els esdeveniments i les persones que els han protagonitzat des del govern d'Espanya. No ho sé. Però el cert és que quan el diputat socialista, senyor Diéguez, definí a la directora de Tele-Matas, la senyora Umbert, com a un híbrid entre el televisiu Urdaci i la ministra Palacio, els escons de la dreta parlamentària, secció PP (UM no consta que se n'adonàs), patiren un considerable emprenyo. I jo em deman: des de quant comparar qualcú amb una ministre del propi partit, que ha representat a la sacrosanta pàtria arreu del món, es considera un insult? O, tal vegada, l'inacceptable pels popular és que la màxima responsable de la televisió regional s'assembli a qui ells han col·locat i mantengut al capdavant de de l'estatal? A més, i donat el costum parlamentari de sol·licitar es retirin els excessos verbals del llibre d'actes, per què no ho demanà el grup parlamentari del PP? Hi ha coses que no s'entenen i ja és premonitori que ni els coactors reivindiquin l'obra retirada d'escena abans d'acabar el programa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris