cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Un article de «jo» (que no consti en acta)

És evident que la desmemòria està unida a la capacitat per recordar. I recordar resulta imprescindible per aprendre. L'oblit també ens fa humans -una paradoxa- perquè exercitant-lo renunciam lliurement al record. I ens allunya també d'aquesta condició; en sanar -castrar- el passat en feim possible el retorn. Deixar de costat la memòria implica desfermar els instints. Bona manera de començar un dijous sant, ja veus. Una quaresma desaprofitada no serveix per res, ergo una quaresma imposada és inútil; l'època en què es recomana un exercici d'introspecció -present en pràcticament totes les cultures- s'ha d'assumir individualment i íntimament o bé obviar-la. Diumenge, però, menjarem panades. La nebulosa aquesta -caòtica i embullada- l'ha aixecada, com tantes altres, una conversa de bar. «No vendran turistes», diu un. «No és això el que diuen els polítics -diu l'altre-; són optimistes».

-Qui voldrà venir a un país on t'arrisques a morir a mans dels moros?

Davant d'aquesta pregunta només hi cap una resposta.

-Collons.
I una sensació, Tristesa Infinita, que batejaríem si l'haguéssim de configurar a base de tancs i noms d'armada atlàntica impronunciables. Acte seguit de la pregunta ja t'ho pots imaginar: «els immigrants ens treuen la feina» (!), «ni tan sols empren bancs espanyols (sic) per enviar els doblers a ca seva (sic, sic)» (!!). L'armament verbal i d'idees que desplegam contra aquest enfilall de tòpics perillosos -un no és especialment procliu a emetre judicis absoluts, però aquestes expressions entre cometes són, bàsicament, absolutament falses, pernicioses en essència; perilloses, vaja, i en emprar aquests adjectius se m'encongeix el fetge, com en emprar la primera persona en un article, com si fos una carta al director- intenta arribar a posar la mirada en el cos social, en la necessitat de braços, en les necessitats dels qui vénen, en els esclavatges diversos a què ens sotmetem, a què ens sotmeten. En les necessitats que ens venen... Però no els treus d'allà. La conclusió és que hi ha un col·lectiu -l'immigrant pobre, que l'immigrant ric no té problemes d'aquesta casta- considerat «perillós» -i aquí sí que ens fa recança emprar l'adjeciu- per una part del cos social. Els mitjans de comunicació ho amagam, perquè no és qüestió d'esbombar prejudicis. Però amagant-lo no el rebatem. I rebatre-ho implicaria assumir-ho... i cívicament és inassumible, ja veus. Carreró sense sortida. I aquí és on ve allò de l'oblit. L'exèrcit vigilant les preses, els helicòpters. La conclusió és que hi ha qualque cosa que hem fet malament. La conclusió és que no hem aprofitat la quaresma, que la penitència és impostada, la memòria falsa i selectiva. Per això diumenge menjarem panades. Francament, no crec que les te meresquis.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris