nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Donen llum o donen fum?

De fet es tracta d'una història de separació matrimonial com qualsevol altra. És a dir, conté tots els ingredients arquetípics de situacions tenses i doloroses en les quals els protagonistes (ells i elles, elles i ells), acostumen a treure a la llum la part pitjor de les seves ànimes condemnades. O impunes, però mai angelicals. El cas al qual em vull referir no conté gaires informacions sobre les causes, però pel que fa als efectes, els conté quasi tots: després de la separació, ella passa a residir en una altra ciutat; tots dos es barallen per la custòdia i les trobades amb el fill; familiars, amics i col·legues prenen partit en el contenciós; concessions al món amabilíssim de l'insult, l'amenaça i la violència i, naturalment, l'inveterat empaperament judicial. Tot tal i com es dóna a les perifèries de les millors ciutats, i també en algunes zones residencials. Compte, però, que aquesta vegada el matrimoni protagonista són: la jutgessa M-J i el fiscal F (conservaré l'anonimat dels noms per delicadesa). Ha participat també en el litigi el president d'una Audiència Provincial, E, germà de la jutgessa M-J, que l'acollí en el seu domicili, «refugi» després de la separació. Així, el conflicte iniciat en una ciutat andalusa (M), s'ha traslladat a una capital castellana (A), no gaire lluny de la Comunitat de Madrid. El que ve després, s'assembla molt a la parafernàlia dominant en aquesta mena de conflictes, abstracció feta de la notable preparació jurídica dels dos bel·ligerants. Amb l'afegit simpàtic d'embolicar-s'hi companys de professió de tots dos: la jutgessa AC, titular d'un jutjat de família sota la jurisdicció del germà de la suposada víctima, fou denunciada sense èxit davant el CGPJ i el Tribunal Superior de Castella i Lleó, per no haver fet cas d'una demanda per modificar les mesures dictades per un altre jutjat de família andalús. I també el jutge AD s'ha vist en el perill d'esser empaperat en una querella per prevaricació, perquè no havia considerat procedent la sol·licitud d'una ordre de protecció amb motiu d'una suposada violència de gènere. Val a dir que aleshores, ja els dos cunyats, F i E, el fiscal i el president de l'Audiència, havien creuat insults, amb acompanyament d'estamanejades i sempentes, motiu pel qual hagueren de declarar a les dependències policials. I en el judici de faltes, intervé de bell nou la jutgessa AC, que, amb una sentència salomònica, decidí condemnar tant el fiscal com el seu president.

-I etcètera, diu en Macari, que ha escoltat atentament tot el merderet entre persones altament qualificades del món jurídic. Ja fa temps que sona la brama d'aquesta Audiència de Castella i Lleó, la més conflictiva d'Espanya i també una de les més petites.

-Ara s'hi han desfermat les fúries i les baixes passions humanes.

-Sí, però són humans, abans que juristes. -Tens raó, són com els altres, amb els mateixos defectes i qualitats.

-Idò això. I pel que fa a les seves comeses, d'alguna cosa els podria servir.

-No ho sé gens. Però no estaria gens malament que tots plegats assumissin, després d'haver-ho experimentat en carn pròpia, que la Llei i la Justícia no tenen el mateix abecedari.

-Saps què m'han fet pensar? Que on et penses que no plou, no s'hi pot estar de goteres.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris