cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Els efectes

Potser encara no tenim plena consciència del que ens ha caigut al damunt, perquè ens hem cregut aquesta collonada que tots els terrorismes són iguals, quan només són iguals d'assassins i d'execrables. Però teníem un govern que ens volia despistar fent-nos creure que ja ens havíem avesat a conviure amb una guarda d'assassins i afegir-ne una altra és com allò d'on en mengen tres en mengen quatre, que no és igual segons que l'interlocutor sigui dels qui mengen o dels qui paren i abasten la taula. El que ens entrà fins al rebedor de casa el passat 11 de març, i amenaça a ocupar-ne menjador i dormitori, és una altra cosa. Des del moment en què ens negàrem a entendre raons i finalitats de la lluita armada, negàrem també la possibilitat d'envestir la lluita contra aquestes organitzacions des d'altra perspectiva que no fos la policíaca en tots els seus vessants, des de la informació fins al presidi passant per la persecució i l'aplicació d'unes lleis cada vegada més específiques. Des d'aquesta negació, són iguals tots els terrorismes. La resta, des de l'estructura dels serveis d'intel·ligència fins als límits de les accions, és diferent. Com diferents són els objectius -que ja ens costava entendre en el casolà terrorisme etarra-, les estratègies, les complicitats i, si no ho volem veure pitjor per a noltros, els efectes.

S'ha vist en les primeres planes dels diaris de tot el món, en els començaments del noticiaris de televisió i en les fluctuacions borsàries: no és el mateix una carnisseria que se sap limitada en l'univers de possibles víctimes, perquè es coneixen, més o menys, els combatents i el camp de batalla, que l'ampliació del front i dels candidats a morts. Aleshores, la por s'exporta i, en un macabre rànquing, hi ha llocs més segurs que altres. I la turística Espanya (Mallorca inclosa), que al llarg d'anys ha incrementat visitants que fugien de zones conflictives a l'Adriàtic, a Egipte, al Magreb o a Turquia, comença a conquerir massa minuts de noticiari amb el color vermell de sang com a element destacat. Potser és el preu que s'ha de pagar pel fet d'«estar entre les nacions que compten» o sense comptar també rebríem per qüestions geoestratègiques, de proximitat, de mancances o ves a saber, perquè em neg a atorgar excessives lògiques a una activitat criminal que, per primera vegada en la història, no sabem del cert ni quins objectius declara. Sabem que no és en la guerra convencional on es lliura aquesta batalla, i la de l'Iraq ho és. Aquí ens han enganyat, una altra vegada, i queda per esbrinar si, a més, afegeix arguments per a la rancúnia, en l'hipotètic cas de necessitar-ne, que no ho sé. Només sé que els terroristes i els seus còmplices (o beneficiaris, m'és igual) ens hauran guanyat quan, en els nostres països democràtics, la seguretat cotitzi més que la llibertat i la xenofòbia cap a l'immigrant musulmà impedeixi encomanar-li per convivència els valors que diuen dur com a càrrega els míssils americans.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris