cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 20°
20°

Filologia i lingüística (i II)

La meva tesi és, senzillament, que la filologia de principis del segle XX encara tenia un fort component humanístic, de valoració estètica i ètica, congruent amb la seva dilatada configuració o conformació històrica, i que la filologia de començaments del XXI prescindeix de tota valoració com no sigui -per aquestes terres- la de la correcció o incorrecció lingüística, l'adequació o no al mode estàndard. Els enfocaments ètics i estètics, els enfocaments humanístics -els enfocaments literaris, si voleu-, sembla que resulten avui en dia d'allò més sospitós. El coneixement científic és l'únic que va a missa, és l'únic que té prestigi acadèmic. Gairebé diríem que és l'únic coneixement possible, l'únic coneixement real. Fora del coneixement científic no pot existir cap coneixement.

En definitiva, un llenguatge és un organisme racional al cent per cent. La missió desoi-disants filòlegs -perquè encara s'autodenominen així- és posar ordre. La tasca més noble davant un llenguatge que ha sofert les inclemències de la història és normativitzar-lo, fer-lo prendre cos en uns cristalls perfectes. L'humanisme, després de tot o abans que res, pertany al passat, té qualque cosa d'estantís, comporta excessives febleses romàntiques i està massa carregat de punyetes. Així, tot garbellat, la filologia avui en dia, més que res, és lingüística, és ordre i res més que ordre. I vius i ungles. De fet, per què els professionals conserven la denominació de filologia per als seus estudis és un afer una mica misteriós.

Paradoxalment, a Cavorques no havíem disposat mai de tants de filòlegs, o de titulats que així es presenten. Però que pareix que no volen saber res de literatura, aquesta sens dubte la més impura de les activitats. És l'enginyer lingüístic -o el mecànic lingüístic-, l'ordenador de la gramàtica canònica, qui dóna força i potència de bon de veres a la llengua; els literats, els lletraferits, no hi contribueixen res de res. L'única bellesa és l'ordre; l'única bellesa és la geomètrica. No hi ha més vida que la racional. La llibertat creadora és una cosa molt perillosa. Perquè l'única tasca que aquests filòlegs es plantegen realment és la de la correcció dels textos. Tothom ha de parlar -i sobretot escriure- en estàndard. La presumpta contribució d'alguns lletraferits a la millora o al reforçament de la llengua de la tribu és perfectament negligible. Fins al punt que ni tan sols està gens clar si la gran majoria d'aquests filòlegs actuals poden tenir cap interès per la promoció de la lectura (!). Al cap i a la fi, llegir bé i amb vertader profit no és en absolut la seva responsabilitat si no és quan es tracta d'algun text del segle XIX o més antic, com més antic millor. La seva responsabilitat fonamental és que hom escrigui bé -entre els filòlegs cavorquins el llenguatge oral pareix que té manco importància-, ortogràficament, sense cap barbarisme, sense calcs sintàctics de la llengua A o de l'anglès, encara que es tracti de l'imprès o del formulari més humil. Perquè cal començar pels impresos i pels rètols més humils. Un edifici es comença pels fonaments, no en faltaria d'altra! Quant als lletraferits predicadors que volen pensar pel seu compte, que els bombin! Els textos literaris no són més que una vaga superestructura més aviat enfitosa, perquè sempre volen ser massa independents i innovadors! Quant a les seves pretensions estètiques, qui sap què és la bellesa? ¿És que la majoria de la gent pot realment percebre la bellesa d'un text literari dit o escandit -sense recitacions fora de lloc- de viva veu? I quant a la funció cognitiva dels textos, per qualque cosa va demanar Pilat al reu que li fou portat des de la casa de Caifàs: «I què és la veritat?». Si no sabem què és la veritat, com podem valorar la veritat transmesa o suggerida en un text?

Amb tots aquests antecedents, ¿podem estranyar-nos gens que Carme Riera, novel·lista, assagista i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, que acaba d'obtenir el premi Sant Jordi amb La meitat de l'ànima (Barcelona, Proa, 2004), hagi declarat en una entrevista publicada en el darrer suplement de Cultura de l'AVUI: «Els meus estudiants no llegeixen absolutament res i això que estudien filologia!».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris